Aquest diumenge fa 15 anys de l’accident de l’avió de Spanair, en què van morir 154 persones, de les 172 que hi viatjaven. Per recordar-ho, s’han fet actes a Madrid i a Las Palmas de Gran Canària, la destinació del vol, que havia sortit de Barajas. L’avió va caure poc després d’enlairar-se.

Durant l’acte de les Canàries s’ha fet una ofrena floral, s’han llegit poemes i també un manifest. A Madrid, els actes s’han repartit entre el parc Joan Carles I i la T2, la terminal des d’on va sortir el vol.

Roses blanques en record de les víctimes a Las Palmas de Gran Canària (EFE/Ángel Medina)

Els fets van passar el 20 d’agost del 2008, una data en què es comencen o s’acaben les vacances. En aquest cas, molts dels que eren a bord anaven cap a les illes a passar-hi uns dies de descans, però la majoria de passatgers del vol Madrid-Gran Canària tenien la residència a l’arxipèlag.

Quatre anys després, el 2012, Spanair va fer fallida i la causa judicial es va tancar fa 8 anys, però l‘Associació d’Afectats del Vol JK5022 manté la lluita perquè es reconeguin els drets dels afectats per accidents aeris i perquè s’aclareixi exactament què va fallar.

L’accident que va fer canviar la seguretat aèria

Després d’aquest greu accident, el Parlament Europeu va començar a obligar les aerolínies a facilitar la llista de passatgers en un màxim de dues hores en cas de sinistre.

La presidenta de l’Associació d’Afectats del Vol JK5022, Pilar Vera, explica, en una entrevista amb l’agència EFE, que és «un miracle» que, malgrat els «enemics poderosos» a què s’han enfrontat en aquests 15 anys, l’entitat que presideix «continuï dreta».

Ofrenes en el monument a l’exterior de l’aeroport de Barajas (EFE/Chema Moya)

Vera, que va perdre una neboda en la tragèdia aèria, assegura que aquests «enemics poderosos» a què es refereix tenen «recursos infinits», de manera que «el desequilibri és tan evident que el que realment és un miracle és que 15 anys després l’associació estigui dreta». «Han volgut enterrar» aquesta tragèdia i «fer callar» les víctimes, perquè «les causes de l’error sistèmic segueixen latents».

Entre els enemics, segons Vera, a què s’han hagut d’enfrontar, hi ha «les asseguradores i el lobby que les sosté; el fabricant de l’avió Boeing, que és un dels fabricants amb recursos infinits, l’administració espanyola, les companyies aèries i els col·lectius, per exemple, com els de manteniment, en què estan imputats els tècnics», assegura Vera.



Source link

Publicaciones Similares

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *