Aquesta setmana, «Barbie» s’ha convertit en la pel·lícula més taquillera de l’any a nivell mundial, amb quasi bé 1.280 milions d’ingressos des que es va estrenar el 21 de juliol. Un èxit que deu, en part, a tots els espectadors catalans que han anat al cinema a veure Margot Robbie, i –indirectament– a l’actriu de doblatge Isabel Valls, en el paper de la mítica nina de Mattel.
I és que Valls és la veu de la protagonista del film tant en català com en castellà. Ja havia doblat Robbie unes quantes vegades (l’última a la pel·lícula «Babylon») i creu que aquest va ser el principal motiu perquè pensessin en ella, però no l’únic:
«A vegades passa que no et veuen en un tipus de personatge, tot i que hagis doblat normalment l’actriu. Et poden rebutjar, o tornar a fer proves amb la teva veu i la d’altres actrius per saber quina funciona millor. En aquest cas no vam haver de fer la prova, vam fer el tràiler i després la pel·lícula.»
Segons explica a Catalunya Ràdio, normalment s’intenta atorgar a la mateixa actriu de doblatge tots els papers que fa una actriu, sobretot perquè l’espectador sol estar acostumat a aquesta veu. Això, diu Valls, fa més fàcil la seva feina:
«Els actors tenen gestos recurrents o maneres d’afrontar situacions que ens indiquen coses als actors de doblatge, inclús a vegades t’anticipes al que faran. Els vas coneixent i és molt bonic.»
És precisament el que li passa a ella amb Robbie que, amb «Barbie», assegura que li ho va posar molt fàcil:
«Quan tenim un actor o actriu que són tan bons, només cal anar amb ganes de connectar i mimetitzar. Ella és fabulosa, m’ho va donar tot.»
Doblar una pel·lícula sense veure-la
A banda de connectar amb l’actriu, un actor de doblatge també ha de connectar amb el personatge. Una tasca que no sempre és fàcil perquè, a l’hora de fer la seva feina, no han pogut fer un visionat previ de tota la pel·lícula en versió original. Sobretot en estrenes tan esperades com «Barbie», amb les quals hi ha molta por a la pirateria, és impensable que els actors de doblatge rebin material directament. El que sí que es fa, a vegades, és fer un passi a l’estudi, sense que el material surti d’allà, i sota un control estricte:
«Això és ideal, però la majoria de cops no es pot fer, per una qüestió de temps i restriccions de les productores. En aquest cas tampoc va ser així.»
Amb sort, doncs, diu Valls que –en lloc de només el tros que han de gravar– potser poden veure la seqüència sencera o l’anterior per posar-se en situació i impregnar-se de moments importants pel personatge. Amb tot, quan acaben la feina, encara no tenen una idea global de com serà la pel·lícula:
«A vegades, vas agafant el personatge a mesura que vas doblant la pel·lícula, no el tens interioritzat del tot abans. Per això, alguna vegada passa que hem de tornar enrere quan som al final del procés per repetir algunes coses.»
Per tot això, és especialment important la feina dels directors de doblatge, que sí que han vist la pel·lícula i treballen amb els actors abans de començar perquè puguin entendre bé el personatge i el film. En el cas del doblatge de «Barbie» al català, Valls va treballar amb la Maria Lluisa Magaña:
«A vegades, tu vas cap a una banda i ella et redirigeix al personatge o al punt que interessa. També et guia, tècnicament, amb la veu, perquè no aguditzis o baixis tant, per exemple.»
S’està recuperant el doblatge en català?
A banda de ser la responsable del doblatge de «Barbie» en català, Valls també és la veu de la nina en castellà. I és que, segons apunta, si és possible sol ser la mateixa actriu de doblatge qui fa les dues versions de les pel·lícules que es doblen a ambdues llengües.
En el cas de «Barbie», va començar emetent-se en català en 36 sales, però la xifra de seguida va anar baixant mentre el doblatge en espanyol es mantenia. Amb tot, Valls creu que «anem per bon camí» per intentar recuperar el bon estat en que el doblatge en català es trobava fa uns 25 anys, quan ella va començar en aquest món:
«En aquell moment, hi havia moltes produccions per TV3, al cinema anaven moltes pel·lícules en català i les que no hi anaven les gravaves després per DVD… Això, a poc a poc, ha anat fent una davallada. Hem patit bastant, amb por de perdre el català, i s’està lluitant molt perquè això torni a canviar. Anem per bon camí, però encara falta.»
Pel que fa a l’espai que pot tenir en les noves plataformes de continguts com Netflix, Valls lamenta que –a vegades– les pel·lícules es doblen al català, però no s’ofereixen.
Una vida dedicada al doblatge
Valls va començar en el doblatge amb 17 anys, però no era el seu primer contacte amb aquest món. Quan en tenia 6, va començar la seva mare i, més tard, també el seu pare. A casa seva, a més, s’hi ha respirat teatre des de sempre, cosa que per a ella és clau per a la seva professió:
«Som actors de doblatge i no dobladors. Hi ha d’haver un bon domini de la veu, que el pots anar guanyant, però la base és ser actor.»
La tècnica, assegura Valls, la vas adoptant:
«Tenim tècnica per fer coses sense tenir tots els recursos a a l’abast. Els petons, per exemple, hi ha qui els fa a l’aire o hi ha qui els fa a la mà. O quan mengen, si no tens el menjar, jugues a salivar una mica més, a fer-te un espai imaginari a la boca d’on pot estar.»
D’entre totes les actrius que ha doblat Valls, una de les seves predilectes és l’Audrey Tatou, ja que la seva feina amb la pel·lícula «Amélie» va obrir-li moltes portes. També ha doblat l’ Amanda Seyfried, a «Mamma Mia», la Penélope Cruz (del castellà al català, però també de l’anglès al castellà) i la Kristen Stewart, entre d’altres, a la saga «Crepuscle»:
«Al principi em costava molt i l’he anat coneixent. Ara ja la intueixo, sé tots els gestos característics que fa abans de parlar.»
La darrera pel·lícula que ha gravat és l’última de «Trolls», on també canta, i que s’estrenarà a l’octubre. Mentrestant, està vivint l’èxit de Barbie, que ja augurava quan va arribar-li l’oferta:
«Van fer-li molta promoció, el tema cridava bastant l’atenció, els actors i la directora eren un bon reclam… Sí que tenia bona pinta, però no saps mai fins a on arribarà.»