El Parlament investigarà les infiltracions policials en moviments socials i partits que s’han sabut als Països Catalans en els últims mesos.
Esquerra, Junts, la CUP i els Comuns han registrat la proposta per crear una comissió d’investigació, en resposta a la petició dels ajuntaments de Girona, Sant Julià de Ramis, Salt, Olot, Banyoles i Figueres.
La proposta dels grups argumenta que «l’espionatge» de policies infiltrats ha vulnerat «drets fonamentals» i suposa una «persecució política clara, emparada per l’estat espanyol, i il·legal que no pot quedar impune».
Exposa l’últim cas d’infiltració d’una agent de la Policia Nacional, que es va introduir en moviments vinculats a l’independentisme, l’antiracisme i pel dret a l’habitatge a Girona i Salt.
Segons va destapar La Directa, va mantenir una relació sentimental amb un activista encausat pels talls de les vies de l’AVE a Girona l’1 d’octubre del 2018.
Prèviament, el mateix mitjà va treure a la llum altres casos d’infiltració de la Policia Nacional: el d’un agent que va accedir a la Cinètika, un centre anarquista del barri de Sant Andreu; el d’un policia que es va infiltrar al Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), entre altres col·lectius, i un tercer policia nacional que es va introduir en moviments socials de València.
Tots tres casos es van donar en el mateix període temporal: entre els anys 2020 i 2022.
Els partits destaquen que la policia espanyola va facilitar identitats falses als infiltrats i que l’espionatge a entitats constituïdes legalment vulnera diversos drets fonamentals, com la llibertat d’associació, d’expressió o el dret a la intimitat.
Segons els seus impulsors, aquests fets suposen «una persecució clara, emparada per l’Estat i il·legal», per la qual cosa defensen que no pot quedar impune. Es preveu que la comissió passi els tràmits parlamentaris durant les pròximes setmanes.