Els ministres d’Energia i Clima de la Unió Europea han arribat aquest dimarts a un acord per a la reforma del mercat elèctric europeu, que estava encallat des de fa mesos per les diferències entre França i Alemanya. La reforma aposta per un desplegament massiu de les energies renovables i un sistema que permeti dependre al mínim dels carburants que provenen de Rússia.
En les fonts d’energia, però, també hi continuarà havent la nuclear, perquè assegura la major part del subministrament elèctric de França. I és aquí on rauen les diferències entre socis que han encallat l’acord.
S’havien fet dos bàndols, encapçalats per França i Alemanya. Els francesos no volen renunciar al seu sistema nuclear i els alemanys desconfien d’una energia que han eliminat al seu país. Però, sobretot, Alemanya desconfia dels ajuts econòmics que dona França al seu sistema, i que pot ser un avantatge competitiu per a les empreses franceses.
Ara, en l’acord –que s’ha aconseguit sota la presidència de la ministra espanyola del ram, Teresa Ribera— s’estableixen mecanismes per assegurar justament que els francesos no en treguin profit. Sobretot, amb la fiscalització de la Comissió Europea pel que fa als Ajuts d’Estat.
A Alemanya li donaven suport països com Dinamarca, Itàlia o els Països Baixos. En el bàndol francès hi havia Romania, Croàcia o Hongria. Per cert, aquest darrer país és l’únic que no ha subscrit l’acord. Entremig, la presidència espanyola tenia el suport de països com Bèlgica, Irlanda o Suècia. Ara, com passa habitualment, el text haurà de passar per l’examen del Parlament Europeu, que és qui l’aprovarà definitivament.
En tot cas, el que interessa al conjunt dels consumidors és que el nou sistema ha de garantir més tranquil·litat i estabilitat en els preus. Seguint l’exemple del que es va conèixer com a «excepció ibèrica», es buscarà blindar els preus de les oscil·lacions brusques del mercat del gas. I, via contractes a més llarg termini amb els generadors d’electricitat, estalviar ensurts en les factures.