Per què fa cent anys no vèiem salvatges algunes tradicions que ara ens escandalitzen? Amb el debat reobert sobre la prohibició d’algunes modalitats dels correbous, hem volgut repassar altres festivitats dels Països Catalans que involucren animals i que han generat polèmica. Algunes d’aquestes s’han extingit, d’altres han evolucionat, i algunes sobreviuen gairebé sense canvis, malgrat que han aixecat debat sobre la seva idoneïtat.

N’hem parlat amb el folklorista i escriptor Amadeu Carbó.

1. La matança del porc

La matança del porc és una experiència molt arrelada a la cultura catalana.
La matança del porc és una experiència molt arrelada a la cultura catalana.

Una de les festivitats que havia estat molt celebrada i era símbol d’abundància i prosperitat, avui en dia està totalment prohibida. Carbó en recorda la vessant de «celebració col·lectiva». Actualment en perill d’extinció a casa nostra, s’ha anat deixant de celebrar perquè ha perdut el propòsit original, per raons sanitàries i perquè està estrictament prohibit fer exhibició pública.

2. L’empaitada d’ànecs de Roses

L'empaitada d'ànecs a Roses és un exemple de tradició que ha evolucionat i s'ha adaptat als nous temps.
L’empaitada d’ànecs a Roses és un exemple de tradició que ha evolucionat i s’ha adaptat als nous temps.

La festa d’empaitar ànecs era especialment popular a Roses, a l’Alt Empordà. Ens posem en situació: deixen anar un centenar d’ànecs a la platja i la gent es llença a l’aigua per caçar-los; històricament, per endur-se’ls a casa i fer-los a la cassola.

Aquesta tradició es va canviar recentment, com explica Carbó: «Es va canviar el fet de deixar anar ànecs per llançar síndries a l’aigua, que la gent va a buscar com bojos».

3. La penjada del ruc de Solsona

Desprès de 'La Bramada', el ruc comença a 'pixar'.
Després de «la bramada», el ruc comença a «pixar»

En aquest cas, la festivitat no involucra patiment animal perquè, de fet, no hi participa cap animal viu. Des que es va començar a celebrar, l’ase ha estat sempre de cartró. El que passa és que no tothom ho sap, fet que ha generat polèmica i escàndol en qui no coneix la tradició. La penjada del ruc forma part del Carnaval de Solsona.

4. La festa dels Tres Tombs

Alguns animalistes consideren que la festivitat dels Tres Tombs genera estrès i patiment en els animals que hi participen.
Alguns animalistes consideren que la festivitat dels Tres Tombs genera estrès i patiment en els animals que hi participen.

Darrerament, la festa dels passants de Sant Antoni, o els Tres Tombs, s’està posant en entredit. Des de sectors animalistes consideren que generen estrès i patiment a les bèsties que hi participen, especialment cavalls. Altres festivitats similars que aixequen crítiques són la festa de Sant Medir, a Barcelona, o les festes de Sant Joan, a Menorca.

 

Per què revisar les festivitats que involucren animals?

Responent a la pregunta inicial, el folklorista Amadeu Carbó considera que les festes s’han anat adaptant i evolucionant a mesura que la societat ha canviat el punt de vista de consens sobre certes qüestions.

«La mirada de la societat cap als animals ha canviat molt. Ara mateix, els animals els concebem com a subjectes que també tenen drets. Això fa 50 o 20 anys no era així.»

En aquest sentit, apunta que no només la nostra societat està adaptant tradicions per acomodar-hi els drets dels animals. Planteja, per exemple, que també s’estan revisant pràctiques molt esteses que ara es consideren racistes, com ara el «blackface» a la cavalcada de Reis, o bé les conseqüències ecològiques que tenen els petards de Sant Joan. I per acabar, Carbó apunta:

«Tota tradició que deixa de ser un element útil per a la comunitat tendeix a desaparèixer o a evolucionar.»

 



Source link

Publicaciones Similares

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *