Va ser el primer govern de PP i Vox que es va anunciar després de les eleccions autonòmiques del maig passat. Amb dues hores de reunió, els populars i l’extrema dreta van pactar el govern del País Valencià. La via d’acord, a la valenciana, va ser ràpida i sense estridències.
Han passat cent dies des de la investidura de Carlos Mazón i la formació del nou govern. Cent dies que han servit per iniciar un canvi de rumb de les polítiques del Botànic que afecta, sobretot, la llengua i la fiscalitat.
Tres mesos marcats per la primera decisió de Mazón, integrar Vox al govern valencià. Cent dies on, lluny de generar soroll, l’extrema dreta s’ha mostrat integrada i en sintonia amb el PP.
Menys valencià a les aules i més anticatalanisme
El conflicte sobre la llengua sol ser un camp de batalla al País Valencià. S’esperava que, amb la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), les picabaralles s’apaivagarien. La llengua, però, ha estat on Mazón s’ha trobat un dels focs que ha hagut d’apagar aquests cent dies.
El conseller d’Educació, José Antoni Rovira, uns dels homes més propers al president, va obrir la caixa dels trons amb unes declaracions sobre l’AVL, l’òrgan estatutari que s’encarrega de la normativa del valencià. Deia Rovira que l’AVL «no tenia la veritat absoluta sobre la llengua» i animava que cadascú escrigués el valencià com volgués.
Una mena de barra lliure normativa que qüestionava l’autoritat d’un òrgan estatutari, just després que el nou govern haguera jurat l’Estatut. El nou president, Mazón, havia d’eixir al pas, matisar les declaracions de Rovira i convocar una reunió amb la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, per calmar els ànims.
Revalencianitzar el valencià
Al contrari del que està passant a les Balears, en termes lingüístics no hi ha hagut desavinences públiques entre l’extrema dreta i el PP valencià. Ambdós socis, des de l’inici, s’han posat d’acord en «descatalanitzar» el País Valencià i treure-li presència al valencià a les aules.
Durant la reunió que Mazón va mantenir amb la presidenta de l’AVL li va traslladar un posicionament: «Revalencianitzar el valencià». Així doncs, una de les primeres mesures de la Conselleria d’Educació ha estat elaborar un llibre d’estil d’un «nou valencià» amb el qual es comunicarà l’administració pública.
El Botànic va impulsar el 2016 un model que seguia criteris normatius i usava preferentment l’estàndard. El govern de PP i Vox consideren que aquest model va catalanitzar la llengua i en proposen un de més popular, més de poble. Això és: incorporar l’ús preferent de l’article «este/esta», en compte d'»aquest/aquesta»; l’article «lo» en comunicacions administratives orals o escrits poc formals; el sufix -iste, per exemple periodiste, artiste…; la «c» al final dels verbs com vullc o afigc, en compte de «vull» o «afig»; o utilitzar preferentment les formes «agarrar», «faena» o «pròxim» perquè són més semblants al valencià de carrer i més diferents de l’estàndard català.
Rovira ha presentat el model a l’AVL, i ara aquest ens ha d’emetre un dictamen que podrà ser favorable o no, però que, en tot cas, no serà vinculant.
El valencià deixarà de ser llengua vehicular
En arribar a la conselleria, i tal com ja havia anunciat, Rovira va suprimir l’Oficina de Drets Lingüístics del Botànic. L’altra prioritat era eliminar o modificar la llei de plurilingüisme del Botànic. Al nou conseller d’Educació li resulta estrany que a les comarques considerades castellanoparlants els alumnes tingueren assignatures en valencià.
La modificació plantejada suposa que, a les zones de predomini lingüístic castellà, el valencià deixi de ser llengua vehicular a partir del curs vinent. Això són més de 140 municipis.
El Botànic, amb el plurilingüisme, havia introduït un mínim del 25% d’assignatures en valencià. Per Rovira, era una «disfunció» que, en unes zones on els alumnes tenen dret a l’exempció, és a dir, poden triar no estudiar ni examinar-se del valencià –segons marca la llei d’ús i ensenyament del valencià– hagen de fer matemàtiques o història en valencià, per l’aplicació del plurilingüisme del Botànic.
«Vostès no han tingut el que s’havia de tenir per tocar la llei d’ús», li retreia Rovira al Botànic. «Dèieu: ‘Seguim mantenint que no us examineu del valencià però us anem a fotre i us anem a donar matemàtiques i història en valencià'».
Així doncs, Educació elimina el mínim del 25% de les assignatures en valencià a les etapes d’infantil, primària, ESO, batxillerat o FP. I, amb la modificació aprovada, si en aquests municipis els alumnes s’acullen, a més, a l’exempció, no tindran cap hora lectiva en valencià.
Divisió a les Corts per la violència masclista
Amb el pacte de PP i Vox, el govern del Botànic passava a millor vida però el nou govern es cobrava la primera víctima política. S’apartava el cap de llista de Vox, Carlos Flores, que apareixia en totes les travesses com a vicepresident. Flores, condemnat per violència masclista contra la seva exdona, resultava incòmode per al PP.
Durant aquests primers 100 dies l’extrema dreta, dins del govern valencià, ha fet menys soroll de l’esperat però al PP no li ha estat fàcil conviure amb el seu negacionisme sobre els crims masclistes.
En l’acord de govern, Vox va deixar la seva empremta amb el terme violència intrafamiliar. I després la va estendre a una imatge pública que va generar polèmica. La presidenta de les Corts, de Vox, i el seu grup parlamentari, s’apartaven de la pancarta oficial durant els minuts de silenci amb el qual es condemnaven els assassinats masclistes. A la pancarta oficial, consensuada durant l’etapa anterior, hi posava: «Les Corts contra la violència masclista.» Aquella imatge es va repetir fins que la nova majoria de PP i Vox a la Mesa ha aprovat un nou lema per a la pancarta: «No a la violència contra les dones», escrit en valencià i en castellà.
Ara, quan hi ha un minut de silenci, la unitat contra la violència masclista desapareix. Els partits de l’oposició la condemnen al darrere d’una pancarta, els del govern, al darrere d’una l’altra. Un fet aquest que li critica l’oposició al president valencià.
«És que vostè –li retreia Rebeca Torró, portaveu del PSPV a les Corts– en aquests cent dies també ha trencat per complet la convivència perquè ha abraçat l’extrema dreta sense problemes.»
Els tres primers mesos de govern han portat la divisió a les Corts davant un problema greu com són els crims masclistes. I han deixat veure que la violència de gènere pot ser un dels aspectes que embraveisca les aigües calmades de l’actual govern valencià.
Els primers pressupostos i el miracle fiscal
Si el govern del Botànic va repetir la idea, una vegada i una altra, que el tripartit era un sol govern amb tres veus per justificar les discrepàncies públiques, Carlos Mazón ha treballat perquè el «govern del canvi» siga un únic govern, sense veus alternatives.
Les discrepàncies del Botànic s’airejaven, especialment, durant l’elaboració dels pressupostos. El govern de PP i Vox estan elaborant els seus primers, amb Mazón implicat personalment, i sense que haja transcendit públicament cap divergència. Un projecte de pressupostos que hauria d’entrar a les Corts al novembre.
Seran, ja ho ha dit el president valencià, uns pressupostos durs. No ha parlat de retallades, però sí d’aprimar l’administració pública. I és que la rebaixa fiscal i la retalla de despeses van ser la seva bandera de campanya electoral i les primeres mesures que Mazón, com a president, va escometre.
En el primer ple es va acordar obrir el procés per eliminar l’impost de successions i donacions. També la compra d’ulleres, el dentista o les activitats esportives es podran deduir com a despeses en la declaració de l’IRPF. L’oposició li ha criticat que amb això beneficia els rics. En paraules del portaveu de Compromís, Joan Baldoví, estan aprovant un «impost Robin Hood» per als rics.
Mazón també ha reduït el nombre de departaments, alts càrrecs i assessors, i, segons els seus càlculs, s’estalviarà així 20 milions d’euros. I el líder de l’oposició, l’expresident Ximo Puig, li demana al president que explique el miracle econòmic amb el qual abaixarà impostos i no farà retallades.
En tot cas, al desembre s’haurien de debatre els pressupostos a les Corts, els primers després del Botànic, i els que tancaran els primers mesos d’un nou govern valencià amb l’extrema dreta integrada i en sintonia.