El Partit Popular ha fet valer la seva majoria absoluta al Senat per canviar el reglament de la cambra que fa referència als procediments d’urgència i poder decidir si tramita una llei per la via ràpida, o no. Una potestat que fins ara no tenia i que s’ha aprovat només per poder retardar al màxim possible l’aprovació de la proposició de llei d’amnistia.
Fins ara, el Senat havia de tramitar com a urgents les proposicions de llei que li arribaven del Congrés amb el procediment d’urgència. Amb el canvi al reglament aprovat aquest dimarts, la mesa de la cambra alta té potestat per decidir si fa servir aquesta via ràpida o no, encara que la iniciativa legal li arribi amb procediment d’urgència. El canvi de reglament s’ha aprovat amb els vots del PP, Vox i UPN.
El procediment d’urgència redueix a 20 dies el termini que té el Senat per decidir si aprova, esmena o veta una proposició de llei. Quan no és d’urgència, el termini és d’uns dos mesos o fins i tot més, si coincideix amb vacances com és el cas del gener, que és un més inhàbil al Congrés i al Senat.
El Senat no rebrà la proposició de llei d’amnistia fins que l’aprovi el Congrés. Quan la rebi, tot va preveure que no la tramitarà d’urgència sinó que estirarà el calendari al màxim, per al final, vetar-la. Un veto que el Congrés pot aixecar per majoria absoluta, quan la iniciativa torni a la cambra baixa.
La modificació aprovada al Senat també inclou habilitar instruments per obligar el president del govern espanyol i els ministres de l’executiu a comparèixer en sessions plenàries.
El PSOE ha qualificat la reforma d’inconstitucional i ha anunciat que la recorrerà davant el Tribunal Constitucional.
El Congrés també decideix sobre el procediment d’urgència
En paral·lel, la mesa del Congrés dels diputats també s’ha reunit aquest dimarts per decidir si tramita la proposició de llei d’amnistia pel procediment d’urgència, com va demanar el PSOE aquest dilluns en registrar el text a la cambra. Un procediment que permet reduir els terminis a la meitat per enviar el projecte al Senat abans d’un mes.
Un cop superat aquest tràmit, el text de la Llei Orgànica d’Amnistia per a la Normalització Institucional, Política i Social a Catalunya, que és el nom que se li ha donat a la proposició de llei, anirà al ple de la cambra baixa.
Primer, el Congrés debatrà i votarà si es tramita o no –perquè és una proposició de llei presentada per un grup i no projecte de llei proposat pel govern–. Després, el text passarà a les comissions, que podrien modificar-lo. I finalment, se sotmetrà a una primera votació al Congrés, on previsiblement s’aprovarà.
Serà llavors, un cop aprovada, quan la proposició de llei es rematrà al Senat on es preveu que no s’accepti el procediment d’urgència gràcies a la majoria absoluta del PP, sinó tot el contrari, que es dilatin els temps al màxim per a retardar-ne la seva aplicació tant com puguin. També que el text s‘acabi vetant al Senat abans no torni al Congrés.
El Congrés té potestat per aixecar el veto del Senat i aprovar definitivament el text original, per majoria absoluta (uns números que sortirien si se sumen el PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB i el BNG).
Un cop aprovada, la llei l’ha de signar el rei i s’ha de publicar al BOE, abans de la seva entrada en vigor.
Els jutges tindran dos mesos per aplicar-la a totes les causes del procés
Tots els jutges que portin causes del procés hauran d’aplicar la llei d’amnistia abans de dos mesos, sigui quina sigui la fase del procediment penal. És a dir, ja estigui en fase d’instrucció, en ple judici oral o bé quan la sentència ja sigui ferma.
També l’han d’aplicar urgentment els jutjats del contenció administratiu o el Tribunal de Comptes, en el cas de processos administratius o de responsabilitat comptable.
Les consultes que facin al Constitucional sobre una possible inconstitucionalitat de la llei no poden aturar l’aplicació de l’amnistia.
Només un recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol podria comportar la suspensió cautelar de la llei, una mesura que ni el PSOE ni Sumar tenen previst aplicar.