ARI, un assistent robòtic intel·ligent, està a punt d’aterrar a centenars de llars catalanes, sobretot de gent gran que viu sola. El projecte, que ja s’està aplicant de fa un temps amb èxit després d’una prova pilot anb una desena d’usuaris de Barcelona, compta actualment amb prop d’un centenar d’aquests assistents virtuals.
Ara, la Generalitat, en el marc d’un conveni amb el consistori barceloní, ha anunciat que destinarà cinc milions i mig d’euros –diners provinents dels fons europeus Next Generation— a comprar i desplegar un miler d’aquests dispositius per ampliar el projecte a la capital catalana i iniciar-ne el desplegament a la resta del territori.
L’ARI és un robot dissenyat per assistir a tenir cura de la salut i millorar la qualitat de vida de les persones a qui assisteix, i ho fa a partir de la interacció.
El seu programari es defineix així:
«Soc un assistent robòtic intel·ligent per a les persones grans; parlo amb ells, em moc amb ells, els faig companyia i estic atent a les seves necessitats per fer-los la vida més fàcil.»
I és que té múltiples funcions: pot fer videotrucades, detectar caigudes, preguntar-te com has dormit, fer recordatoris, per exemple, perquè la persona no s’oblidi de prendre la medicació o simplement per recordar l’aniversari d’un familiar.
És, de fet, un pas més del que coneixem actualment com a teleassistència, un botó que té molta gent gran a casa i que, quan s’activa, posa en marxa els serveis d’emergència.
L’ARI, però, té funcions més avançades, com la capacitat de desplaçar-se per l’habitatge seguint les passes –o la cadira de rodes– de la persona assistida.
Polèmica per la «substitució humana»
Mentre que Jaume Saltó, responsable del projecte ARI, destaca que aquest robot «està destinat al benestar de la persona que està vivint sola«, diverses veus qüestionen que, entre les seves funcions, també es consideri la de combatre la soledat no desitjada.
Des de la plataforma Estels Silenciats, que treballen pels drets de la gent gran, alerten que un robot no hauria de substituir mai una tasca de cures que, per naturalesa, hauria de ser humana.
«Pot fer una trucada a un servei de teleassistència o a una persona que hi pugui anar per veure què passa, però el que és la substitució d’una persona que va a la llar, que fa una sèrie de tasques, que fa companyia, dona conversa, t’ajuda a sortir al carrer o a anar a comprar… tot això, és un error intentar substituir-ho.»