Al número 21 del carrer del Comte d’Urgell de Mollet del Vallès hi ha l’última casa on va viure en Joan Tura Ros, nascut el 1912. Davant de l’edifici ara hi ha una llamborda Stolpersteine que recorda que va morir assassinat al camp d’extermini nazi de Mauthausen-Gusen el 23 d’octubre del 1941.
Per la seva neboda, l’exconsellera Montserrat Tura, aquestes petites pedres daurades de memòria –creades per l’artista alemany Gunter Demnig-– són un record molt bonic «perquè és tan senzill que s’adiu al tipus de persona que homenatgen; és una llamborda que demana respecte i humanitat, que és el que ells no van tenir.»
Al costat de la pedra, una bicicleta i unes espardenyes recorden com en Joan va marxar de casa cap a França, seguint la fugida del seu pare, que havia estat alcalde durant la Segona República.
Després, l’any 1940, va ser arrestat a Dunkerque i deportat al camp austríac, del qual mai en va sortir. «Gairebé no tinc records del meu pare perquè jo tenia quatre o cinc anys quan va marxar» ha explicat la seva filla, la Neus Tura Mas. «El pare va escriure molt des de França, però des de Mauthausen no vam tenir cap record d’ell, perquè d’allà no sortia res. Que s’havia mort ens ho va dir la Creu Roja» afegia.
Un altre molletà dels més de mil catalans assassinats als camps d’extermini nazi és en Pere Cuyàs Niubó. El van matar quan tenia 36 anys, el desembre del 1941; el mateix any i al mateix camp on també van assassinar els seus veïns Vicenç Bachs Vilà, Joan Molins Maynou i Antonio López Tarragona.
En 69 municipis
Amb les cinc llambordes que s’han descobert aquest diumenge a Mollet, ja en són 503 les que hi ha instal·lades a 69 municipis de Catalunya. «El fet que puguem trobar aquestes llambordes a les ciutats i pobles facilita que les noves generacions entenguin que darrere de cada dret i cada llibertat va haver-hi persones que van fer-ho possible. I, per tant, que cada dret i llibertat s’ha de continuar defensant» ha assegurat la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart.
S’hi grava el nom complet de la víctima, l’any de naixement, l’any de deportació i el camp d’extermini on va ser assassinada. Arreu del món ja n’hi ha més de 82.000. «No és una mort qualsevol», ha insistit Montserrat Tura: «L’homenatge representa que allò no va passar només en un indret tancat, sinó que les espurnes de l’holocaust arriben a molts indrets del món«.