El 28 de maig del 1708, el San José va salpar de Portobelo cap a Cartagena de Indias. La tripulació no ho sabia, però el galió de l’armada espanyola acabava de començar el seu últim viatge.
Pocs dies després, el 8 de juny, el San José va patir una emboscada de l’exèrcit britànic en la batalla de Barú i es va enfonsar al Carib. Dels 600 tripulants que anaven al galió, es creu que només onze van sobreviure.
La llegenda diu que el San José es va emportar al fons del mar un tresor consistent en diverses tones de joies, pedres precioses, or i plata.
El vaixell es va enfonsar, però la llegenda va continuar ben viva: empreses i caçadors de tresors van intentar localitzar el San José, sense èxit. Fins que el 5 de desembre del 2015 l’aleshores president colombià, José Manuel Santos, va anunciar que havien trobat el galió.
Més de 300 anys després del naufragi, el tresor del San José encara és un objecte de desig. El president colombià, Gustavo Petro, ha instat el govern a recuperar les restes del galió abans del final del mandat, l’any 2026.
Ho ha confirmat el ministre de Cultura de Colòmbia, Juan David Correa, en una entrevista amb Bloomberg, en què ha explicat que el rescat del galió és «una de les prioritats» de l’executiu colombià.
Petro ha instat l’administració colombiana a establir una associació publicoprivada o bé buscar directament un acord amb una empresa privada per «treure el galió San José del fons del Carib al més aviat possible», segons el ministre.
«És un patrimoni arqueològic submergit i té una gran importància cultural per a Colòmbia.»
De tota manera, Correa apuntava que no se sap «com sobreviuen els materials després de tres segles submergits a l’aigua«.
La batalla per les restes del San José
La polèmica de qui i com s’ha de fer el rescat de les restes del San José fa anys que dura. La troballa del galió, ara fa vuit anys, es va produir quan feia dos anys que el govern colombià havia aprovat una llei sobre l’explotació comercial de les restes arqueològiques submergides al mar.
La llei de seguida va tenir l’oposició de la comunitat científica, que va alertar de la possibilitat que les intencions comercials s’anteposessin a les acadèmiques i del dany que pot causar moure el vaixell. Els arqueòlegs reclamen que les restes s’estudiïn a partir del mètode científic i que no es converteixin en una recompensa per als caçadors de tresors.
D’altra banda, el galió també és motiu de disputa entre Colòmbia i Espanya. Uns el reclamen perquè es va enfonsar a les seves aigües i els altres, per ser el lloc d’origen del galió.
Però la batalla entre Colòmbia i Espanya no és l’única que hi ha pel tresor del San José. A la dècada dels 80, quan es va despertar la febre per trobar les valuoses restes del galió, l’empresa nord-americana Gloca Morra va afirmar que havia trobat el vaixell i va entregar les coordenades al govern colombià.
Quan Colòmbia va trobar el San José, els hereus de Gloca Morra, l’empresa Sea Search Armada, van reclamar la meitat d’un tresor que calculen que pot tenir un valor de 20.000 milions de dòlars.
Grups indígenes i descendents de les comunitats caribenyes també defensen que tenen dret a una part del tresor perquè van ser els seus avantpassats els qui el van extreure.
El tresor, un misteri de més de 300 anys
L’any passat, el govern colombià va trobar dues embarcacions naufragades prop de les restes del San José i va fotografiar la zona gràcies a una expedició amb tecnologia d’alta resolució.
De fet, en el moment del naufragi, el San José anava acompanyat de setze embarcacions, entre les quals destacava el San Joaquín. El San José i el San Joaquín eren els vaixells que transportaven la part més important de les mercaderies.
La missió colombiana va permetre determinar que l’àrea on hi ha les restes del galió «no havia estat intervinguda per la mà de l’home», segons l’almirall de l’armada Gabriel Pérez.
Les imatges van permetre apreciar algunes de les macuquines de vuit escuts, les monedes d’or i plata que es van enfonsar amb l’embarcació. També es van veure lingots d’or, espases, joies i altres objectes valuosos estesos en un perímetre d’un quilòmetre quadrat al voltant de les restes.
De tota manera, alguns acadèmics insisteixen que res no assegura que les restes del San José acabin valent tant com promet la llegenda.
