Una cinquantena de militars retirats de diversos cossos han elaborat un manifest en què reclamen a les forces armades la destitució del president, Pedro Sánchez, i la convocatòria de noves eleccions. Sostenen a Espanya hi ha una «absència de justícia, igualtat i democràcia».
El manifest l’ha fet públic l’Associació de Militars Espanyols (AME) aquest divendres, després que Sánchez hagi pres possessió del seu càrrec.
Els militars, entre els quals hi ha exalts càrrecs, justifiquen la seva petició amb l’article 8.1 de la Constitució, que diu que les forces armades tenen l’objectiu de «defensar l’ordenament constitucional», el qual els signants del manifest veuen en «greu perill per la falta d’independència judicial».
Acusacions de manca d’independència judicial
En el text, els militars retirats denuncien «l’assetjament a l’estat de dret en copar el poder executiu la majoria dels òrgans judicials», fet que «anul·la la independència del poder judicial i la separació de poders».
Així, fan al·lusió al Tribunal Constitucional, «compost parcialment per magistrats que recentment han tingut càrrecs rellevants al poder executiu, el que anul·la la seva neutralitat». I assenyalen directament, el president del TC, Cándido Conde-Pumpido, a qui tampoc veuen neutral pels seus «antecedents».
També critiquen que la Fiscalia General de l’Estat és «procliu a l’assumpció permanent dels dictats del poder executiu i contra la seva missió, que és la de promoure l’acció de la Justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l’interès públic tutelat per la llei, així com vetllar per la independència dels tribunals i procurar davant d’aquests la satisfacció de l’interès social».
Contra l’amnistia
Els militars jubilats critiquen els indults «per als delinqüents del cop d’Estat d’octubre del 2017», la supressió del delicte de sedició i la reforma de la malversació «només per interessos polítics».
Asseguren, també, que l’amnistia pactada des del 2012 no té cabuda en la Constitució.
I hi afegeixen: «La possible ruptura de la unitat de la nació, única i indivisible, en acceptar per la investidura la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, i havent acceptat la denominació per Catalunya de «minoria nacional» amb els privilegis que comporta en el dret internacional». Ara bé, cap d’aquestes dues coses s’ha pactat realment en els acords d’investidura.