La moda d’abraçar els arbres preocupa l’Ajuntament de Cabezón de la Sal, que vol «salvar» el bosc de sequoies que hi ha en aquest municipi de Cantàbria i que atrau més de 200.000 visitants anuals, àvids de lluir-ho a les xarxes socials.
Aquest espai natural protegit està declarat monument natural i s’ha massificat sobretot després de la pandèmia. El bosc ocupa dues hectàrees i mitja, amb 848 exemplars d’aquesta espècie, que tenen una alçada mitjana de 36 metres i un perímetre mitjà d’1,6 metres.
A les fotografies que es comparteixen a les xarxes hi apareixen sovint les abraçades a les sequoies, que fan malbé l’escorça i posen en perill la salut dels arbres, com ha alertat l’alcalde de Cabezón de la Sal, Óscar López:
«S’estan debilitant els arbres perquè la gent els abraça, es degrada l’escorça, fins i tot algun se n’emporta trossos de record»
L’alcalde denuncia que s’estan quedant «pelats» i que, a més, moltes de les arrels també s’estan quedant a la vista per «l’erosió de trepitjar-los».
Controlar les visites
Visites de manera controlada, posar un tiquet d’entrada o limitar els accessos són algunes de les mesures que es plantegen des de les regidories de Turisme i de Desenvolupament Rural davant de la degradació que viu el bosc, compartit a través d’Instragram.
Ara mateix, no hi ha la prohibició expressa de tocar els arbres, encara que es recomana no fer-ho. L’Ajuntament també alerta que «com que no hi vigilància, una prohibició no evitaria que en algun cas s’abracin als arbres».
Entre les opcions que es plantegen, hi ha cobrar l’entrada al bosc per poder pagar la vigilància tant nocturna com diürna. «El que volem és protegir el parc», assegura l’alcalde, que subratlla que les mesures que es prenguin per explotar turísticament l’espai no aniran encaminades a «buscar un benefici econòmic».
Una altra mesura encaminada a protegir els arbres seria posar passarel·les per evitar que els visitants caminin per terra i facin malbé les arrels.
Les sequoies, que no són autòctones de Cantàbria, es van plantar el 1940 amb l’objectiu d’utilitzar-ne la fusta, igual que espècies com l’eucaliptus, i s’han tornat un reclam turístic. El 2003 van ser declarades monument natural per ser «una espècie raríssima» a Cantàbria i amb l’objectiu de «conservar aquest particular paratge».