El govern cubà ha destapat una xarxa de tràfic de persones que reclutava combatents per a l’exèrcit rus a la guerra d’Ucraïna. Ho ha anunciat aquest dilluns el Ministeri d’Exteriors cubà, que assegura que la xarxa operava tant amb cubans residents a Rússia, com a l’illa. Segons diu el comunicat del govern cubà:
«El Ministeri de l’Interior treballa en la neutralització i el desmantellament d’una xarxa de tràfic de persones que opera des de Rússia per incorporar ciutadans cubans que hi viuen, i fins i tot alguns de Cuba, a les forces militars que participen en operacions de guerra a Ucraïna.»
A més, afegeix que ja s’han iniciat procediments penals contra persones implicades en la xarxa, tot i que no ha transcendit qui hi ha al darrere. Fins ara, el ministeri de Defensa rus no s’ha pronunciat sobre aquest afer.
Des dels temps de la Unió Soviètica i la revolució cubana, Moscou i l’Havana han estat socis estratègics i han cultivat forts vincles polítics i econòmics. Fins i tot, durant la guerra freda l’exèrcit cubà va intervenir al costat del soviètic en diversos països africans.
A més, Rússia ha estat un destí per a migrants cubans que fugen de la precarietat de l’illa. A finals de maig, un diari local rus, el Riazan Gazette, recollia el cas de ciutadans cubans que havien signat contractes amb l’exèrcit rus per lluitar a Ucraïna, a canvi de la nacionalitat.
Fa poc també van aparèixer testimonis a les xarxes de cubans que s’havien allistat «enganyats» a les files russes. Es desconeix si aquesta informació està vinculada amb la xarxa desarticulada a Cuba.
Tot just fa dos mesos que els dos països van celebrar una cimera de defensa a Moscou, on es van discutir vies de col·laboració militar, amb l’ull posat a Ucraïna. Si bé Cuba considera que és una guerra legítima, per culpa de l’expansió de l’OTAN a l’est, s’oposa a intervenir-hi de la manera que sigui.
Avui ho ha tornat a subratllar el Ministeri d’Exteriors al seu comunicat.
«Cuba no forma part del conflicte bèl·lic a Ucraïna. Actuarem enèrgicament contra qui, des del territori nacional, participi en qualsevol forma de tràfic de persones amb la finalitat de reclutar ciutadans cubans com a mercenaris per combatre a qualsevol país.»
Moscou intenta augmentar els efectius de l’exèrcit fins a un milió i mig de soldats, per compensar les pèrdues –no revelades– al camp de batalla. A més, una de les seves principals fonts de reclutament, el grup de mercenaris Wagner, presenta un futur desconegut després de la mort del seu líder, Ievgueni Prigojin.