El general Brice Oligui és el nou líder militar del Gabon després del cop d’estat al país durant la matinada d’aquest dimarts, que acaba amb més de 50 anys de poder de la família Bongó en aquesta excolònia francesa de l’Àfrica Equatorial. Aquest és el segon cop d’estat a l’Àfrica aquest estiu, després del que hi va haver al Níger, i el desè en només quatre anys. Una situació que està modificant el mapa de poder a l’Àfrica i que afecta sobretot les excolònies franceses.
Pel que fa a les causes d’aquesta inestabilitat que viuen els països africans, rics en petroli i matèries primeres però víctimes de les desigualtats, el professor de la Universitat de Lleida Albert Roca explica a Catalunya Ràdio que Occident (i sobretot França) no ha sabut interpretar la nova realitat africana. Segons aquest antropòleg i expert en l’Àfrica Occidental, l’origen de la inestabilitat actual a l’Àfrica està en la resposta que es va donar a les primaveres àrabs i sobretot en la caiguda del dictador de Líbia, Moammar al-Gaddafi:
«L’Àfrica occidental s’ha vist enormement influenciada pel que passa en el moment de les primaveres àrabs i la caiguda de Gaddafi i el que ha generat després. Ha refet el mapa de la zona del Sahel i tant els règims com la comunitat internacional han estat incapaços de gestionar el que ha passat.»
La Xina, substituta de França?
Segons l’expert, el malestar amb França ha crescut, sobretot després de la presidència de Sarkozy, per la seva actuació a Líbia, però també per haver trencat vincles tradicionals amb les excolònies:
«Sarkozy continua o aguditza una política erràtica per part de França a l’Àfrica que ha tingut efectes catastròfics sobretot per l’actuació a Líbia i el que ha suposat.»
Recentment, s’ha difós que l’expresident francès serà jutjat a París el 2025 per càrrecs de corrupció i finançament il·legal relacionats amb el suposat finançament libi de la seva candidatura presidencial del 2007.
Al seu torn, Rússia intenta estretir contactes amb l’Àfrica, amb ajudes alimentàries i també presència militar en el continent a través dels mercenaris de Wagner. Amb tot, segons Roca, no és el principal candidat a substituir França com a potència al continent:
«Sí que hi ha la possibilitat que intervinguin altres actors. Un, de ben conegut, és la Xina. Però el conjunt de la Unió Europea també està intervenint d’una forma diferent a la que intervindria només França. Hi ha la possibilitat que intervinguin actors com Rússia però sembla més llunyà, per la situació que hi ha.»
Suport de la població als cops
Mentrestant, al Gabon, el president deposat Alí Bongó ha difós un vídeo a les xarxes socials en què demana ajuda internacional per frenar el cop d’estat que l’ha derrocat i forçar el seu alliberament. Bongó ha enregistrat les imatges des de la residència presidencial, on està detingut, i assegura que també han arrestat la seva família.
#Gabon: Ali Bongo depuis sa résidence pic.twitter.com/NMmvIbsbwe
Stanis Bujakera Tshiamala (@StanysBujakera) August 30, 2023
El cop d’estat al Gabon arriba després de les eleccions d’aquest cap de setmana, carregades de dubtes sobre la seva transparència i que van resultar en un tercer mandat de set anys per a Alí Bongó. La població ha rebut amb eufòria la situació, com va passar a Níger fa un mes.
I és que, malgrat que el context és molt diferent, el model del cop és gairebé fotocopiat: una ciutadania molt empobrida, desencantada amb l’elit i amb les relacions d’aquesta amb França, i el militar més pròxim al president, el màxim responsable de la seva seguretat, derrocat en nom dels ciutadans.
El cap de la diplomàcia de la Unió Europea, Josep Borrell, ha anunciat que, si cal, s’enviarà una missió d’evacuació dels ciutadans europeus al Gabon, entre els quals hi ha 120 espanyols.