Sabeu quantes maneres tenen al Priorat de dir el que en català estàndard és una tombarella?
- Figuereta
- Curumbela
- Xurumbella
- Tombalena
- Esturumbella
La comarca del Priorat, com alguns municipis del sud del Baix Camp i altres comarques com la Conca de Barberà, les Garrigues, la Segarra, el Solsonès i l’Alt Urgell, estan a cavall entre el català oriental i l’occidental. Això comporta un mosaic de parlars ben diferents entre els pobles, alguns separats per pocs quilòmetres.
Un exemple són els municipis de Marçà i de Capçanes, separats per 4 quilòmetres. A Marçà, al sud del Priorat, per cridar algú diuen mano. A Capçanes, en canvi, diuen teto.
La Marta Queixalós, de Marçà, i la Roser Bonfill, de Capçanes, són la directora i una mestra de l’escola Anicet Villar de Marçà. La Marta explica: «Els imperfets dels verbs, naltros els diem amb «ave«: pujave, corrie, baixave…«, i la Roser, de Capçanes, ho diu diferent: «Naltros diem cantavo, ballavo, saltavo«.

Fins i tot el lèxic pot ser ben diferent entre pobles. A Ulldemolins, a la part nord de la comarca, també tenen paraules pròpies, com verger per referir-se a un tros de jardí darrere de la casa. L’Assumpció Freixes i la Carmen Borrull són veïnes d’Ulldemolins i expliquen: «En comptes de dir almenys, aquí diem sisquera: «Sisquera plogués, quan es posa núvol».
El doctor en Filologia Catalana de la URV Pere Navarro explica que sisquera és un castellanisme. És siquiera, però catalanitzat. Com alego, que és luego, però la diferència és que luego és un temps posterior indefinit i alego és un temps posterior pròxim, «d’aquí a no res«:
«A vegades s’assimilen formes d’altres llengües i se’ls pot posar un contingut semàntic diferent del de la llengua d’origen».
Al Priorat també hi ha formes pròpies com «xusclar, en comptes de xuclar«.
Navarro afegeix que «històricament, la gent més gran ha tingut molta consciència, sobretot a nivell comarcal».
«La gent gran pot saber de quin poble és cadascú només per la tonalitat, evidentment per les paraules, per la manera de pronunciar la ‘a’ final: ‘casa’, ‘case’ amb ‘e’ tancada, ‘case’ amb ‘e’ oberta».
Hi ha una sèrie de trets que, d’entrada, per a una persona que no s’hi fixa, poden ser imperceptibles, «però a la gent del territori els dona molta informació sobre l’origen del que parla«.
La mestra Marta Queixalós explica: «Aquí a Marçà, per dir ‘està content’, diem ‘està tribucat'».
«Hi ha algú que m’ha dit que aquesta paraula se diu a tal poble, potser a la Ribera d’Ebre. I vol dir ‘content’? Sí, doncs ja coincidim. També en tenim una que diu ‘fas enternir’. Què vol dir, això? Doncs que fas lo ridícul».
«Això es perd«, afegeix la Marta, que diu que lluita amb els seus fills perquè li diuen: «Ja és català, el que dic«.
«Sí que és català, però parla de Marçà; o de Falset, si ets de Falset… Però costa».
I el lo, per exemple, «mon fill quasi no ho diu». Ell diu el, «i està bé, és correcte», però «el lo, el va perdent».
Experiment a les escoles
El filòleg Pere Navarro ens ha reptat a anar a diferents escoles del Priorat per veure si els xiquets i xiquetes mantenen els trets històrics dels parlars del Priorat. El Pere ens ha proposat una frase que pot tenir 5 variants:
- Quan érem petits no menjàvem moresc.
- Quan érom petits no menjàvom moresc.
- Quan éram petits no menjàvem panís.
- Quan érem (e tancada) petits no menjàvem (e tancada) panís.
- Quan érɛm (e oberta) petits no menjàvɛm (e oberta) panís.
«Aquesta variació, si feu la prova, no la tindreu. Per què? Perquè el model que s’ensenya a l’escola és un model que homogeneïtza, que anivella les diferències, però també ho fan la llengua dels mitjans de comunicació i la mobilitat social».
Hem fet la prova i hem anat a les dues escoles del Priorat que agrupen més xiquets i xiquetes de diferents pobles, que són a Cornudella i a Falset. Alguns dels trets diferencials encara es conserven, però d’altres s’han homogeneïtzat.
Segons Pere Navarro, la llengua evoluciona i canvia:
«És un fet natural i inevitable: és com si tu tinguessis una gran fortuna i per causes que tu no volguessis, la perdessis; és el mateix que ens passa amb la llengua.»
Alguns filòlegs han detectat que ara tots ens assemblem més a nivell lèxic i no tant a nivell fonètic. Per Pere Navarro, «una persona del Camp de Tarragona que diu fesols i pensa que està mal dit, dirà mongetes. La seva fonètica l’està traint perquè quan ho diu, ho pronuncia a la tarragonina (apitxant i sense neutralitzar les vocals), i no com ho diuen a Barcelona o a Girona (sense apitxar i neutralitzant les vocals)».
La URV treballa per deixar constància dels trets diferencials de la parla
Pere Navarro l’any 2000 va editar el llibre «Aproximació geolingüística als parlars del Priorat«. Ell mateix és el tutor d’una tesi doctoral, «Els parlars del Priorat«, de l’any 2018, del professor de llengua catalana Emili Llamas i que es troba en procés d’edició.
Des de la Universitat Rovira i Virgili s’han inventariat, des del punt de vista de la dialectologia, les comarques de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre, el Baix Ebre, el Montsià i el Priorat.
Navarro explica que també s’està treballant a la comarca dels Ports i al Baix Maestrat, al País Valencià i al Matarranya, a la franja d’Aragó.
«Tots aquests treballs són tesis doctorals, amb rigor científic, per deixar constància d’uns trets que cada vegada costen més de preservar entre els més joves».