El Senat francès ha aprovat per una contundent majoria –221 a 82– una proposició de llei que prohibeix l’ús del llenguatge inclusiu a la majoria dels documents oficials, com ara contractes o actes jurídiques, amb l’objectiu, diuen els defensors, de protegir la llengua francesa «dels abusos de l’anomenada escriptura inclusiva».
Els senadors demanen la prohibició de «paraules gramaticals» que constitueixin neologismes com «iel», una contracció de «il» –«ell» en francès– i «elle» –ella en francès–, o «celeux» –aquells–, una contracció de «celles» i «ceux».
Per l’esquerra, és un text retrògrad, que «forma part d’una tendència conservadora contra la visibilitat de les dones».
La proposició, que ara cal que aprovi l’Assemblea Nacional francesa perquè la norma entri en vigor, ha coincidit amb la inauguració, per part del president Macron, de l’anomenada «ciutat internacional de la llengua francesa», un museu dedicat al francès. Allà, Macron ha aprofitat per posicionar-se també en contra del llenguatge inclusiu.
El president francès ha instat a no cedir davant «els aires dels temps», sota la premissa que, en francès, «el masculí és neutre» i pot representar tant homes com dones. «No necessitem afegir punts al mig de paraules, ni guions, ni res perquè sigui llegible», ha afegit.
Ni «totis» ni «totes»
La mesura recorda el recent posicionament aquí de l’Institut d’Estudis Catalans sobre l’ús del llenguatge inclusiu i la seva incompatibilitat amb la norma lingüística.
L’Institut descarta utilitzar la «i» com a marca flexiva de gènere («totis»), ja que diu que és una «fórmula artificial externa», i assenyala que l’ús del femení com a genèric produeix «expressions equívoques i confuses».
D’altra banda, avala l’ús de formes dobles per evitar la interpretació del masculí com a restringit o genèric, tot i que adverteix que poden construir un text «excessivament redundant». Per això recomana no abusar-ne, «sobretot en el cas de les formes dobles abreujades perquè dificulta la lectura».