La direcció del parc nacional del Grand Canyon, al nord d’Arizona, vol posar fi al costum de penjar cadenats de l’amor, que s’ha estès per tot el món des de fa anys i que també ha arribat fins allà. Els cadenats són «brossa i una forma de grafiti», com diuen en una publicació a Facebook, on avisen que «l’amor és fort, però no és tan fort com les nostres cisalles». O sigui: tallaran tots els que es posin.
Però, a més, creen un «escenari pitjor i més perillós» perquè la gent llança les claus al congost, amb el risc que se les mengin els còndors, uns «animals curiosos i que, com fa un nen petit, es portaran a la boca les coses estranyes que es trobin», expliquen a les xarxes.
Entre les imatges que adjunten, hi ha la d’una radiografia d’un còndor que s’ha empassat diversos objectes metàl·lics i que va haver de ser operat. «Si un còndor ingereix massa objectes com aquest, podria morir», expliquen.
Per tot plegat, es demana als visitants «no contribuir a aquests mals hàbits i informar els altres del que pot passar a la vida salvatge si aquests comportaments continuen».
A París, aquesta afició a penjar cadenats va arribar a posar en risc l’estructura del Ponts de les Arts, per culpa del pes. L’Ajuntament va retirar-los tots l’any 2015 i va posar parets de vidre al pont per acabar definitivament amb el problema. Llavors es va dir que el pes dels 700.000 objectes metàl·lics equivalia al de 20 elefants.
L’origen de tot plegat cal trobar-lo en el best-seller «Tengo ganas de ti», de Federico Moccia, publicat el 2006, on els protagonistes es juraven amor etern penjant un cadenat en un pont i llançant la clau al riu. La moda de copiar-los s’ha convertit en aquesta «brossa i grafiti» que també pateixen al Grand Canyon.