A finals d’aquesta dècada la demanda mundial de carbó, petroli i gas tocarà sostre, però això difícilment n’hi haurà prou per complir l’objectiu de limitar a 1,5 graus la pujada de la temperatura mundial. És una de les conclusions de l’informe anual de l’Agència Internacional de l’Energia, presentat avui.
«La transició a l’energia neta està passant a escala global i és imparable, la pregunta no és si passarà, sinó quan», explica el director de l’Agència Internacional de l’Energia, Fatih Birol, que avisa: «Com més aviat, millor per a tothom.»
Perquè encara que el consum toqui màxims a partir del 2030, segons l’AIE, la demanda de combustibles fòssils encara serà massa alta: «Els riscos s’estan agreujant després d’un any de temperatures rècord, i també posen en perill la seguretat de subministrament de l’energia, perquè el sistema es va crear per a un món més ‘fred’, amb menys esdeveniments extrems.»
L’AIE arriba a la conclusió que el camí per arribar a l’objectiu de zero emissions l’any 2050 s’ha posat encara més difícil, però continua sent possible.
Canvi de model
Abans del 2030, el consum de petroli i gas arribarà al punt màxim, a partir de llavors disminuirà any rere any, gràcies a l’impuls de les renovables.
Un dels exemples d’aquest canvi de model és el cotxe elèctric. Si el 2020 només un de cada 25 vehicles que es venien era elèctric ara ja ho són un de cada cinc.
Ara bé, l’organització creu que calen més esforços perquè el 2030 els combustibles fòssils encara continuaran cobrint més del 70% de la demanda d’energia al món. El transport per carretera és el responsable del 45% de la demanda mundial de petroli. De fet, és de llarg el sector que més petroli consumeix, seguit a molta distància per la indústria petroquímica, amb una demanda del 15%.
A Europa, el consum ja baixa
Aquest és només un dels factors, segons l’Agència Internacional de l’Energia, que expliquen per què la demanda de petroli arribarà al seu pic abans del 2030 per començar després a caure. Un punt d’inflexió que en la majoria d’economies avançades ja s’ha produït. És el cas de la majoria de països europeus.
El consum de petroli a Espanya va tocar sostre el 2007, amb 75 milions de tones. Després va arribar la crisi econòmica i financera i la demanda de combustibles fòssils va baixar perquè va afluixar l’activitat econòmica. El cert és que, des de llavors, ja no ha tornat als pics de consum; en part, pels guanys en eficiència, però també, segons recorden els experts, perquè el procés de deslocalitzacions i caiguda d’activitat industrial s’ha traduït en menys demanda.
Durant la pandèmia, el consum va desplomar-se, i després s’ha anat recuperant, però sense arribar als pics anteriors. Els números més actuals, de l’agost d’aquest any, mostren que el consum és menor que l’any passat.
El final de «l’època daurada» del gas
L’AIE també dona per acabada «l’era daurada del gas», una expressió que va fer servir el mateix organisme en el seu informe del 2011. Des de llavors, l’increment de consum anual va ser d’un 2% de mitjana, però ara comença clarament a alentir-se.
Un dels factors és l’última crisi energètica lligada a la invasió russa d’Ucraïna, que va disparar els preus i va posar en qüestió la seguretat de subministrament a Europa. Davant d’això, la UE en conjunt i molts governs europeus plantegen mesures per reduir el consum de gas i la instal·lació de calderes.
Segons l’informe, en els últims anys ha caigut significativament la venda de calderes en favor de les bombes de calor, especialment en les economies avançades.
El «factor Xina»
L’Agència Internacional de l’Energia veu en la Xina un factor clau per explicar el canvi en la demanda mundial de combustibles fòssils. En la passada dècada va ser la responsable de gairebé dos terços de tot l’increment de la demanda mundial de petroli, però ara s’ha convertit en motor de l’energia neta, segons l’informe.
L’any 2022, la meitat de totes les vendes mundials de cotxes elèctrics van ser a la Xina. L’AIE calcula també que, en el cas dels Estats Units, el 50% de les matriculacions seran de cotxes elèctrics, gràcies també a les subvencions instaurades pel govern nord-americà.
L’OPEP, a l’altre extrem
Les previsions de l’AIE contrasten amb les de l’organització dels productors de petroli. L’OPEP calcula que la demanda continuarà pujant més enllà del 2030.
De fet, aquests dies hem tingut exemples de com les petrolieres continuen apostant pels combustibles fòssils: Exxon ha comprat Pioneer, un gegant del fracking, i Chrevron s’ha quedat amb una altra petroliera, Hess Corporation, per 50.000 milions de dòlars.