Enric Auquer es posa en la pell d’Antoni Benaiges a la nova pel·lícula «El mestre que va prometre el mar». Es tracta d’un mestre republicà de Montroig del Camp que viatja a Bañuelos de Bureba per fer classes a una escola. Per a l’actor és un regal interpretar aquest personatge, de qui s’ha enamorat. El defineix com un professor idealista, visionari i somiador, que creia en la docència com a pilar fonamental per construir una societat de gent ben educada i de lliurepensadors.
Amb accent català
Auquer es va poder permetre algunes llicències a l’hora d’interpretar el personatge, i va decidir que havia de tenir un accent molt català. Primer, pels seus orígens, i després, per la seva ideologia republicana. A més, era un recurs que ajudava a reforçar la idea que era una persona de fora.
A més, va voler que fos una persona amb molta bondat que fes que l’espectador empatitzés molt amb la seva història, ja que aquesta al final és una recuperació de memòria, d’un petit oblit, com moltes altres que encara estan enterrades pel franquisme: «La història de l’Antoni Benaiges és una recuperació de memòria, d’un petit oblit. A la pel·lícula es fa un paral·lelisme amb tots els oblits que hi ha enterrats encara a les cunetes d’Espanya».
D’alumne amb dislèxia a actor d’èxit
Els anys que va passar a l’escola no van ser fàcils per Enric Auquer, ja que explica que era un noi amb dislèxia i nerviós, i que mai s’hi va acabar de sentir a gust. Però l’acompanyament de la seva família i les hores de feina han fet que l’actor s’hagi fet un lloc dins la professió, amb reconeixements diversos, com el Goya al millor actor revelació, el Gaudí al millor actor secundari o el Premi Feroz al millor actor de repartiment.
Aquests guardons, explica, han fet que pugui gaudir més de la seva feina, ja que ara, diu, ja no ha d’estar demostrant constantment que té fusta dedicar-s’hi: «Hi ha una certa intranquil·litat quan vols fer-te lloc en un ofici concret, quan pots sentir-te legitimat per cabre-hi, o sents que tens un cert talent (…). De vegades no t’arriba mai la persona que et dona una oportunitat, i un cop et validen des de fora (…) hi ha una sensació que, a partir d’aquest moment, l’Enric Auquer sap fer bé la seva feina i ja no has d’estar demostrant-ho tota l’estona».
Apartat de les xarxes
Enmig de tot aquest context, Auquer confessa que no és present a les xarxes perquè no li agraden. Explica que abans hi tenia una relació molt tòxica i que va decidir deixar-ho, com aquell qui deixa de fumar, i que es va sentir tranquil des del minut 1.
Enric Auquer: «A les xarxes es creen debats que no són reals, hi ha una impunitat estranya i treuen temps. També juguen amb el teu ego quan ets actor, estàs exposat i reps crítiques… no m’interessa».
Una tranquil·litat que també troba a Rupià, a l’Empordà, on hi té la família i intenta anar sempre que pot.