L’estabilitat laboral dels titulats universitaris ha augmentat en els últims tres anys, tot i que — com gairebé tothom–, han perdut poder adquisitiu a causa de la inflació.
Gairebé tots els titulats de grau, doctorat o màster, 9 de cada 10, tenen feina, la majoria amb contractes a jornada completa, i han vist augmentar els seus sous els últims anys. Uns salaris que encara no s’ha arribat als nivells previs a la crisi del 2010, segons l’Enquesta d’Inserció Laboral 2023 dels Titulats de les Universitats Catalanes, que avui ha presentat l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).
En dades concretes, l’ocupabilitat d’aquestes promocions és del 91% dels titulats amb grau universitari, del 94% dels que tenen un màster i del 96% dels doctorats. I l’estabilitat laboral global gràcies a contractes fixos ha passat del 56,3% el 2020, al 64% el 2023, en part gràcies a la reforma laboral aprovada el 2022.
Els salaris són superiors als 2.000 euros mensuals bruts en el 62% dels que tenen grau, el 68% de màster i el 84% de doctorats, però, tot i que tots els grups han augmentat el sou des de la crisi, no ho han fet prou per compensar l’augment de la inflació, i han acabat perdent poder adquisitiu.
Anna Prades, responsable de l’Àrea d’Internacionalització i Generalització de Coneixement d’AQU i d’aquest l’estudi, també ha destacat un cert canvi de tendència en la recerca laboral d’aquests professionals. Els contactes personals i familiars segueixen sent la primera via per aconseguir una primera feina, però comença a reduir-se en benefici de les pràctiques d’estudi i l’accés a processos de selecció de portals web com ara LinkedIn o InfoJobs.
Tots els titulats superiors puntuen amb un notable (un 8 sobre 10) el grau de satisfacció amb la feina que tenen.
L’enquesta que s’ha presentat aquest dimecres s’ha fet a més de 41.000 persones, un 46% de la població de referència, que van fer els seus graus, doctorats o màsters entre el 2017 i el 2020.
La majoria treballa en el que ha estudiat o feines equivalents
La majoria dels titulats enquestats en aquest estudi treballa en feines relacionades amb la seva titulació o qualificació acadèmica, una adequació que no creix proporcionalment a un augment de formació.
És a dir, que mentre el 72% dels graduats assegura tenir feines adequades a la seva formació –i 9 de cada 10 ajustada a la seva qualificació, encara que no sigui específica de la seva titulació–, només la tenen el 50% de doctors i doctores i el 60% dels màsters. El 14% dels titulats de grau, el 6% dels doctorats i el 4% amb màster afirmen que estan sobrequalificats per les tasques que els assignen a la feina.
Les enginyeries, les més buscades i ben pagades
Les enginyeries són les reines d’aquest estudi, amb les millors taxes d’ocupació –del 100%, per exemple, en el cas de màsters d’Enginyeria Mecànica i Disseny Industrial–, els millors sous i també més contractes fixos en l’àmbit privat.
Hi ha menys ocupació en les carreres d’humanitats i ciències que en Enginyeries, però totes milloren, sobretot Filosofia i Història, tant en ocupació com en estabilitat laboral. Això sí, els graduats d’humanitats guanyen, de mitjana, 810 euros bruts menys al mes que els d’enginyeries.
L’estudi també revela que el 12% dels estudiants d’Enginyeria estan treballant fora de Catalunya, davant, per exemple, del 4% del personal de l’àmbit de la salut.
Els enginyers, però, no són els més satisfets amb els seus estudis, sobretot en el cas dels de màster. Els més satisfets són els mestres i professors, que són els que més veuen progressar la seva carrera professional i arribar a càrrecs directius després de fer un màster.
El màster no garanteix un càrrec directiu, ni de bon tros
Pocs dels titulats entrevistats tenen càrrecs de gerència o direcció. La majoria dels titulats de grau –el 64%– no tenen cap càrrec de responsabilitat i només un 6% ocupen una direcció. Un percentatge que no canvia gaire en els titulats de doctorat o màster.
En el cas dels doctorats, un 53% tampoc tenen càrrecs de responsabilitat, un 38% ocupen càrrecs intermedis i només el 9% una gerència. I en el cas dels màsters, la majoria, el 54%, segueix sense responsabilitats i només l’11%, tenen càrrecs directius.
Encara hi ha bretxa de gènere
Les enginyeries també són de les titulacions on encara hi ha una bretxa de gènere, amb un 70% d’homes davant el 30% de dones titulades.
Les altres bretxes de gènere que destaca l’estudi, detectades tant en els titulats de grau com en els de màster, és que, en un mateix àmbit, els homes cobren més que les dones i amb més adequació laboral entre les tasques que fan i la seva titulació, mentre que les dones tenen més contractes fixos.
L’anglès, l’expressió oral i la capacitat de gestió, les principals mancances
La majoria dels estudiants enquestats repetiria els estudis que ha fet, tant els de grau com els doctorats o màsters que han cursat. Els que no ho farien és perquè han trobat mancances en la qualitat de l’ensenyament rebut.
De fet, 3 de cada 10 graduats no tornarien a fer el mateix grau. La majoria perquè se senten insatisfets amb el disseny o amb la qualitat dels estudis. Turisme, Ciències Polítiques, Comunicació i Belles Arts són alguns dels àmbits menys valorats.
En el moment de valorar les competències adquirides, tots els titulats coincideixen en un dèficit d’anglès i en l’expressió oral i escrita. Els titulats de grau, a més, reconeixen que, en el moment d’entrar al mercat laboral, els ha faltat formació en planificació i organització i en resolució de problemes.
Pel que fa als doctors i doctores –que es dediquen, sobretot, a la investigació–, valoren positivament les competències adquirides en àmbits com el treball independent, la capacitat de generar nou coneixement i la d’exposar resultats, però reconeixen mancances en àmbits com la captació de fons i recursos per a la recerca. La majoria treballen en universitats i centres de recerca públics, i molt pocs en l’àmbit privat.
El conseller d’Universitats, Joaquim Nadal, ha reconegut el «dèficit d’anglès al nostre sistema educatiu» i ha reivindicat que els estudis superiors que es donen a Catalunya són «d’alta qualitat i competitius» i «s’acosten molt a les necessitats del mercat laboral».
La satisfacció global dels estudis superiors és d’un 70%, cosa que suposa un marge de millora en les titulacions que s’ofereixen. La majoria de titulats de grau (un 60%) continuen estudiant i opten per fer un postgrau, un màster o un doctorat, 4 punts més dels que ho feien al 2020.
Molts opten per fer-ho a distància. Les universitats no presencials cada cop tenen més alumnes que ja tenen estudis previs o venen de les PAU o de titulacions postobligatòries, per la qual cosa l’estudi revela la importància de millorar la compatibilitat dels estudis superiors amb les jornades laborals.
Fuga i atracció de talents, alhora
Nadal també ha negat que el talent «se n’hagi d’anar» de Catalunya per promocionar i prosperar. Segons dades que recull l’estudi, 1 de cada 4 doctorats a Catalunya treballa a l’estranger, sobretot en investigació, però també hi ha molts estudiants internacionals que segueixen estudis superiors a Catalunya, ja sigui de forma presencial o telemàtica.
En el cas dels màsters «1 de cada 4 persones enquestades són estudiants internacionals que han vingut de l’estranger per cursar la titulació (o l’han cursada en línia des de l’estranger).» Això evidencia, continua l’estudi, «el paper rellevant en l’atracció de talent de les universitats catalanes. El 32% d’aquestes persones treballen a l’Estat durant tres o quatre anys després de titular-se.»
A més, «1 de cada 3 persones titulades de màster a Catalunya és de nacionalitat estrangera».
Els posseïdors de màster valoren els seus estudis com una «eina de formació continuada» i al 65% els ha permès millorar el sou i la feina. Cal tenir en compte que la majoria d’estudiants de màster –3 de cada 4– ja treballaven abans de treure’s el títol i molts són majors de 30 anys, i, per tant, tenen al darrere una certa antiguitat professional.
El dilema dels doctorats: el sector privat paga millor
Gairebé tots estudiants de doctorat treballen als tres d’anys d’haver-se titulat, però només la meitat en funcions pròpies al seu nivell a la feina.
Les empreses absorbeixen més de la meitat d’aquests doctors i doctores –el 59%–, però només 1 de cada 3 els donen funcions pròpies de la seva titulació. Això sí, tenen més estabilitat i salaris més alts.
Les universitats i centres de recerca perden pes com a llocs de treball dels nous doctors i doctores. Les feines que els ofereixen s’adeqüen més als seus estudis i titulació, però tenen salaris més baixos i una temporalitat més alta que les empreses.
Els contractes públics han augmentat al sector privat i han disminuït al públic en els últims tres anys, i també hi ha més doctors i doctores que han finançat els estudis gràcies a una beca.
Pel què fa als màsters, a Catalunya s’ofereixen cada curs uns 650 títols de màster, una tercera part online, que són els que més creixen. Només el 4% estan en atur, tot i que el 75% ja tenia feina més o menys estable abans de començar el màster.
Dos de cada tres reconeixen que el màster els ha permès progressar a la feina, ja sigui en sou o reconeixement.
L’especialitat, però, hi té molt a veure. I és que, tot i que, en general, tots han guanyat en estabilitat laboral, hi ha més treballadors temporals o autònoms en les disciplines d’humanitats i socials, i més becaris en les de ciències, que en les enginyeries, on una immensa majoria dels màsters ja tenen un contracte fix, sobretot a l’empresa privada.