En campanya electoral, Joe Biden va dir que no construiria ni un metre més de mur a la frontera amb Mèxic. El seu primer dia a la Casa Blanca va aprovar una proclamació en què ho deixava ben clar i afegia que el mur no era cap solució. Tres anys després i en només 24 hores, aquesta política s’ha capgirat.
No ha estat un gir fàcil d’explicar i les reaccions que ha provocat dibuixen molt bé els delicats equilibris que l’administració Biden està fent amb la gestió de la immigració.
El primer equilibri l’han hagut de fer davant les autoritats mexicanes, ja que l’anunci ha coincidit amb una visita d’una delegació del Departament d’Estat per abordar la crisi migratòria, fet que ha propiciat un moment surrealista: dir que la política sobre el mur no ha canviat el mateix dia que s’ha firmat una instrucció per fer-ne 32 quilòmetres més. I a més a més, ràpid i sense obstacles, perquè s’han suspès 26 lleis federals de protecció del medi ambient.
L’argument de Joe Biden és que són diners consignats a això i que si no ho aprova el Congrés, no es poden gastar en res més. Les preguntes dels periodistes sobre si senzillament no es podia «no gastar-los» o per què s’han suspès les lleis mediambientals han quedat sense resposta.
L’any es tancarà amb xifres rècord de creuaments a la frontera. Les últimes dades estan per sobre els 2,2 milions de persones.
La guerra ideològica entre molts estats del sud que viuen la pressió de ser a prop de la frontera, governats pels republicans, i la Casa Blanca va posar en marxa fa mesos autobusos carregats de migrants que es deixaven a ciutats com Nova York o Washington DC, a les «portes» de l’administració demòcrata.
L’alcalde que més soroll ha fet és el de Nova York, Eric Adams, que aquesta setmana no ha dubtat a organitzar una gira paral·lela per Mèxic i altres països de Centreamèrica amb un missatge clar: «No vingueu a Nova York. No és veritat que hi ha feina i allotjament per a tothom. Estem saturats. No podem rebre 10.000 persones cada mes.»
Mentre Adams aplaudeix que hi hagi més control, altres faccions del Partit Demòcrata critiquen que Biden estigui recuperant part de la política de l’era Trump en qüestió migratòria.
Pal i pastanaga
Joe Biden ha mirat de combinar més control de la immigració il·legal amb noves vies d’entrada endreçada, però la realitat és més complexa que un dossier de premsa.
L’aplicació de mòbil per sol·licitar una entrada al país sempre que es tingui un patrocinador que se’n pugui fer càrrec econòmicament és un coll d’embut, expliquen molts migrants.
Desesperats, tornen a intentar passar sense que hagin rebut cap resposta. Es va anunciar la creació de centres de registre en països de trànsit com Colòmbia o Guatemala. No estan en marxa, encara.
Fa poques setmanes es va donar autorització per treballar a mig miler de veneçolans que són al país des d’abans del 31 de juliol. Ara s’ha anunciat que es reprenen les repatriacions immediates cap a Veneçuela de tota la resta, els que són aquí i els qui intentin entrar, sense donar cap detall de com s’ha negociat això amb el govern de Nicolás Maduro.
I Donald Trump què hi diu
Buscador de focus professional i ferm defensor del mur, no ha trigat ni 24 hores a reclamar que Biden li deu una disculpa per estar fent exactament el mateix que ell feia i que tant se li va criticar.
És una lectura de conveniència i de traç gruixut, però en l’era del si non e vero e ben trobato, l’únic gruix que compta és el de la viralitat.