A Tiana, hi ha un taller que vetlla per la salut de llibres, pergamins, cartells i fotografies. Un equip de cinc dones restauradores treballa per restaurar documents condemnats a una mort segura.
Berta Blasi explica que molts dels documents es fan malbé perquè no sabem com guardar-los: «Quan tu tens un llibre i fa aquella olor de vell que a tothom li agrada tant, això en realitat és un component de la pasta del paper, que és la lignina, que s’acidifica, que s’oxida i és quan els llibres s’ennegreixen i el paper es torna de color marró.»
«Això és el paper morint-se. I el que fem és frenar aquest deteriorament o fer que vagi més lentament.»
D’on venen els documents?
Al taller reben encàrrecs de particulars que volen recuperar cartes, diaris o pergamins dels seus avantpassats: «Passa força, que els hereus de les cases pairals acaben recollint els documents dels seus avantpassats i arriba un moment que decideixen restaurar-los, i llavors ens els porten.»
Es poden trobar contractes matrimonials, arranjaments de terra, litigis, entre d’altres. «Són documents que tenen molta història i són importants tant per al municipi com per a la mateixa família.»
També restauren llibres i cartells d’antiquaris.
I cada vegada més ajuntaments, biblioteques o museus necessiten els serveis que ofereixen tallers de restauració per preservar el seu patrimoni. Al taller hi ha, per exemple, el negatiu sobre placa de vidre d’una foto que va fer Domènech i Montaner a la seva casa d’estiueig a Canet de Mar a finals del 1800. L’Ajuntament del municipi n’ha encarregat la restauració juntament amb setanta fotos més.
La major part de la feina que fan és planificada, però sempre han de guardar espai per a alguna emergència: «Són més habituals del que voldríem les inundacions dels arxius. Fuites d’aigua, aigua freàtica que surt de terra…»
Com ho fan
Cada document és un món. Quan entrem al taller treballen en un plànol de la catedral de Barcelona on falten trossos de paper, rosegats pel pas del temps. Omplen els buits amb paper japonès que enganxen amb midó de blat. Mai fan servir productes químics ni tampoc cintes adhesives o cel·lo.
«Tots els processos que nosaltres fem intentem que siguin reversibles perquè el més segur és que aquesta peça d’aquí 150 anys s’hagi de tornar a restaurar», expliquen.
Quan arriba una peça al taller comença un procés d’investigació i guarició: «Descrivim exactament què és el que li passa, deduïm com pot haver arribat a l’estat de conservació actual i a partir d’aquí definim un tractament.» La restauradora explica que «al final és com quan vas al metge».
La Berta reivindica la feina que fan: «No tothom pot restaurar. És una carrera tècnica, no fem art, no som artistes frustrades.»
«Hi ha una sèrie de criteris que tenim molt clars, que els tenim tots molt apresos i que s’han de respectar per no fer Ecce Homos, per no fer barbaritats.»
Consells per guardar llibres i cartells
Blasi dona alguns consells per mantenir en més bon estat els llibres: «Se’ls hi ha de treure la pols.«
«S’han de netejar regularment, no hi pots tenir una capa de pols, perquè això n’accelera la deterioració.»
També és important que estiguin en un lloc fresc i sec. «Com els medicaments», apunta la restauradora.
I en el cas de l’obra gràfica? «És molt important emmarcar-ho amb materials de conservació, s’ha de posar un filtre ultraviolat, si no els colors i les lletres desapareixen.»
