Israel ha negat el visat al cap d’Afers Humanitaris de l’ONU, Martin Griffiths, pel discurs del secretari general, António Guterres, denunciant violacions del dret internacional humanitari a la població de Gaza, en el Consell de Seguretat reunit aquest dimarts a Nova York.
Entre altres coses, ha afirmat que l’atac de Hamas a Israel del 7 d’octubre «no surt del no-res», sinó de «56 anys d’ocupació». Aquests atacs «terribles», ha afegit, no poden justificar un «càstig col·lectiu al poble palestí».
Arran d’aquestes paraules, l’ambaixador del país davant l’ONU, Gilad Erdan, ha dit a la ràdio de l’exèrcit que «ha arribat el moment de donar una lliçó» a l’ONU. Segons mitjans israelians, per aquest motiu, ha anunciat que negaran els visats als representants de l’organisme.
«Hamas ha de ser esborrada de la faç de la terra»
Les declaracions de Guterres ja han tingut resposta immediata dins el mateix Consell de Seguretat per part de la delegació israeliana, que ha considerat que mostra «comprensió» per la «campanya d’assassinats massius de nens, dones i gent gran».
El discurs ha motivat que el ministre d’Exteriors israelià, Eli Cohen, hagi anunciat que no es reunirà amb el secretari general de l’ONU.
«Després de la massacre del 7 d’octubre no hi ha lloc per a una aproximació equilibrada. Hamas ha de ser esborrada de la faç de la terra», ha indicat el representant del govern de Benjamin Netanyahu a la xarxa social X.
Les crítiques a l’ONU també han arribat del cantó palestí. El ministre d’Exteriors de l’Autoritat Palestina, Riyad al-Maliki, ha denunciat la «inacció» del Consell de Seguretat durant la cimera a Nova York.
«Les massacres en marxa perpetrades de forma deliberada, salvatge i sistemàtica per Israel –la força d’ocupació contra la població civil palestina sota una ocupació il·legal– han de ser aturades», ha indicat Al-Maliki.
Un altre dels actors amb pes en el conflicte, els EUA, ha exigit a través del seu secretari d’Estat, Antony Blinken, que l’ONU utilitzi «tota la influència» per aconseguir que Hamas alliberi les 220 persones que reté des dels atacs del 7 d’octubre.
Aquest dimarts el grup palestí va deixar anar dues dones per raons humanitàries i de salut, després que divendres fes el mateix amb dues dones més, una mare i la seva filla adolescent.
Mentrestant, sobre el terreny el setge a Gaza continua deixant la població sense recursos, i aquest dimarts diversos hospitals s’han quedat sense combustible.
Aquest fet els impedeix atendre les víctimes dels bombardejos israelians, intensificats en les darreres hores.
Crida desesperada de l’ONU per la falta de combustible
Sobre la situació a la Franja, l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient (UNRWA) ha alertat que aquesta nit haurà d’aturar l’activitat humanitària a la Franja de Gaza per la falta de combustible derivada del bloqueig israelià.
«Sense combustible no hi haurà aigua i els hospitals no funcionaran. L’ajuda no arribada als qui la necessiten desesperadament si no hi ha combustible», havia afirmat diumenge el seu director general, Philippe Lazzarini.
L’agència de l’ONU també ha advertit que els desplaçats de la Franja s’estan veient obligats a dormir al carrer perquè els refugis de l’agència estan assumint quatre cops més persones de les que poden allotjar.
NOS QUEDAMOS SIN COMBUSTIBLE
La situación es crítica y desesperante. Al profundo dolor se le suma que en breves nos quedamos sin combustible en #Gaza. Sin combustible no hay ayuda humanitaria.
? NECESITAMOS URGENTEMENTE QUE SE PERMITA LA ENTRADA DE COMBUSTIBLE EN GAZA YA. pic.twitter.com/NOzTsyca13
UNRWA.es (@UNRWAes) October 25, 2023
Durant la nit Israel ha continuat els bombardejos sobre Gaza. El Ministeri de Salut de la Franja ha informat que 80 persones han mort a conseqüència dels atacs nocturns, mentre que un dron israelià ha matat tres palestins a Cisjordània.
Segons el Ministeri de Salut de la Franja, la xifra de morts per la resposta israeliana a l’atac de Hamas s’eleva a 5.791 persones, de les quals 2.360 eren infants. Hi ha més de 16.000 ferits.