«He vingut perquè a casa ningú té prou força, a sobre sóc el fill gran, i estic obligat a sacrificar-me», és el que ens explica el Kourou, té 16 anys i acaba d’arribar de Gàmbia. És un dels testimonis amb els que hem parlat aquest dijous en un centre de menors al Nord de Tenerife.
Molts dels nois i noies que arriben sols aquests dies a Canàries són derivats a un recinte temporal que es va obrir d’urgència divendres a Tenerife i on s’estan un màxim de 5 dies. Un espai que ha arribat a acollir fins a 299 menors l’endemà de posar-se en marxa. Només arribar busquen un telèfon per comunicar-se amb les famílies. A la porta del centre, alguns ens demanen desesperats si els podem compartir dades.
Després els deriven a centres més estables, com el que hem visitat, que serà la seva llar durant 3 o 4 anys. Amb capacitat per 37 nens i nenes ara en donen acollida a 20 més que han trepitjat terra canari sense la companyia d’un adult. Els més petits tenen 9 i 10 anys.
Molts dels que viuen aquí van a l’escola. Els nouvinguts, encara no hi tenen accés i mentre esperen anar-hi aprenen castellà al centre. Estudiar i millorar el seu futur és un dels motius que fa que molts es juguin la vida al mar.
La Nancy, té 17 anys, vivia al Senegal i voldria ser advocada o una dona de negocis: «tinc moltes coses al cap».
Per a molts d’ells el principal és poder treballar i enviar diners a casa però com són menors no ho poden fer i per tant estan obligats a escolaritzar-se. Això en alguns casos els provoca frustració.
L’Asmani Diallo té 26 anys però quan va arribar va dir que era menor i per això és al centre. El que voldria ara és sortir-ne aviat per poder treballar i enviar diners a la seva mare que s’ha quedat amb els seus dos nadons al Senegal. Un encara no té els dos anys i l’altre, 8 mesos.
Famílies separades per les rutes migratòries
Aconseguir un telèfon per trucar a la seva família és molt important per a ells. Al centre, ens diuen, poden fer videotrucades. La Seynaban de 16 anys explica que la seva mare li diu que faci bondat i es cuidi ja que allà està sense cap adult i ha de ser responsable.
L’Ahamed té 11 anys i no va avisar a la seva mare que marxava:
«Jo a la mare no li vaig dir res, ella no ho podia saber que jo volia venir; si ho arriba a saber, no m’hagués deixat»
Aquesta setmana ha fet tres anys que el Mamadou va arribar a Canàries. Tenia 15 anys i va viure com a nen tutel·lat aquí. Ara que en té 18, treballa com a company dels que van seu els seus educadors:
«Encara trobo a faltar a la meva família. Espero poder anar-hi de vacances aquest estiu per primera vegada»
Amb el volum d’arribades al centre se’ls ha multiplicat la feina i han hagut de buscar més mans com les del Mamadou. Una de les seves tasques és ajudar amb les traducció ja que la majoria parlen wolof, el seu idioma natal, i trobar-se amb ell els dona seguretat.
«Faré el màxim possible per ajudar-los. Quan jo vaig ser aquí vaig aprofitar el temps i vaig estudiar tant com vaig poder»
Cada cop arriben més menors sols
El director del centre és Alberto Angulo, membre de l’ONG Quorum 77 que gestiona 6 centres de menors que han vinguts sols on ara hi ha 630 nens, més de doble que al Maig. Assegura que el que estan veient aquestes setmanes és inèdit. Cada cop n’arriben més:
«Això no ho havíem vist abans. De cada cayuco que arriba, la meitat són menors»
Ja hi ha 4.000 menors a les illes Canàries. Una xifra que segons Sandra Rodríguez, directora general Protecció a la Infància i la família del Govern de Canàries, queda obsoleta continuament perquè n’arriben uns 70 diaris. En els últims dos mesos s’han obert 16 equipaments nous per atendre’ls. Ja n’hi havia 39, que es van començar a acondicionar arrel de la crisi del 2008.
Rodríguez explica que fins i tot arriben nens molt petits sols, alguns de 3 i 4 anys:
«Després de la travessia pel desert, a vegades quan arriben a la costa les màfies deixen a la mare a terra i al nen el fiquen a un cayuco con alguno de los adultos. Amb sort la mare anirà al següent.»
Això és el que els hi expliquen les ONGs que treballen a peu de frontera. D’altra banda assegura que treballen per mantenir als menors més enllà de la primera acollida:
«Per mi l’emergència és continua en el temps. Encara que no arribin més embarcacions els menors es queden una mitja de 3 o 4 anys en els que el govern de Canàries ha de mantenir-los. Ara mateix estem al 100% de les places»
El govern canari ha exigit al govern espanyol que assumeixi la derivació d’aquests menors i que impliqui també la UE.
En las últimas horas hemos comprobado cómo desde el propio Estado tienen diferencias sobre la gestión de los flujos migratorios. #Canarias vive una emergencia humanitaria que necesita una respuesta. No puede seguir afrontando sola el peso de la crisis migratoria. pic.twitter.com/ts1scETGMS
Fernando Clavijo (@FClavijoBatlle) October 18, 2023
Per la seva banda, el ministre de Migracions, Inclusió i Seguretat Social ha avançat aquest dijous en una visita a El Hierro que previsiblement el proper consell de ministres aprovarà una subvenció de 50 milions per a Canàries per ajudar a l’atenció i l’acollida de persones migrants.