En un dels pocs restaurants oberts al centre d’Ashkelon, a vint-i-dos quilòmetres de la la frontera amb Gaza, les taules són buides. Només hi ha un grup de joves que passa el temps comentant la situació que viu el país des de dissabte.
«Hem d’acabar amb Hamas sigui com sigui» és la frase més repetida entre aquest grup.
Les explosions de l’escut antimíssils són fortes, i tothom corre al rebost del restaurant, que actua com a refugi quan s’activen les alarmes. Els joves que seien a la pizzeria comencen a pregar i tornen a maleir Hamas. Quan afluixen les explosions, les relleva el brunzit dels avions militars.
La ciutat viu en alerta constant pels coets que llança Hamas des de la Franja de Gaza. Costa veure gent als carrers, la majoria de comerços tenen la persiana abaixada, i només resisteixen algunes botigues de queviures. Un dels coets ha impactat als baixos d’un edifici aquest migdia i ha causat dos ferits.
Uns carrers més enllà, a Ktav Stofer, els veïns s’han tancat a pany i forrellat perquè la policia els ha avisat que hi continua havent milicians infiltrats als afores d’Ashkelon.
«La situació fa por, però tenim esperança que el govern destruirà Hamas», explica en Rafi, i després, de nou, emprèn la corredissa per les alarmes i les explosions a l’aire.
A la carretera número 4, que va d’Ashkelon a Gaza, a l’altura de Mavki’im, hi ha desplegades tropes i desenes de tancs, camions i vehicles d’artilleria.
No se sap quan es donarà l’ordre d’entrada a la Franja, però des de fa dies les tropes es van acumulant a la frontera amb Gaza. Israel ja ha mobilitzat 360.000 reservistes per a l’operació militar.
Després dels atacs de dissabte, en l’opinió pública hi ha la percepció que l’exèrcit israelià va ser dèbil enfront dels milicians de Hamas. I ara demana una resposta contundent a Gaza, encara que pugui ser una operació sagnant, també per als seus soldats.
Mavki’m, un poble fantasma
Mavki’im, un moshav al sud d’Ashkelon, sembla un poble fantasma. Els pocs habitants que no han marxat es tanquen a casa, mentre que a fora el soroll de les explosions i els avions són constants. A la tanca del jardí de casa seva trobem el Kiko. Viu aquí des de fa vint anys, i a la façana llueix la bandera israeliana.
Diu que el seu era un poble normal, fins dissabte al matí. Les explosions el van sorprendre passejant el seu gos i es va haver de refugiar sota terra. Els milicians de Hamas van arribar als voltants de Mavki’im i es van enfrontar amb els soldats israelians provocant morts i ferits.
«Són pitjors que l’Estat Islàmic. No vull assassins al meu país, que se’n vagin a un altre lloc. Els nostres avis van sobreviure a l’Holocaust i no podem continuar així», diu el Kiko.
Li preguntem què espera d’una operació militar sobre Gaza: «Hem de castigar Hamas. Van escollir matar-nos i han de pagar pel que van fer», respon contundentment.
I si això ha de ser a costa de les vides de civils de Gaza, no dubta: «Si fos a la inversa, ells ens destruirien«. «En un futur creia que podríem viure tots junts; he perdut l’esperança», diu el Kiko per acomiadar-se.
A pocs metres d’aquesta casa, el Shamuel, un home de 78 anys que hi viu des de fa trenta anys, ens rep al seu pati. El dia de l’atac de Hamas tenia previst dinar amb els seus fills i nets. Ells van decidir marxar de Mavki’im, però el Shamuel i la seva dona han decidit quedar-se aquí.
Sobre l’operació militar que es prepara sobre Gaza, respon: «Ens han atacat, i ara els hi ho hem de tornar. Els nostres soldats han d’entrar i han d’acabar per sempre més amb Hamas, encara que després hàgim de plorar els nostres morts«.