La possibilitat que hi hagi un alto el foc a Gaza continua sense estar sobre la taula. Ho ha rebutjat repetidament Israel, i ho ha tornat a dir ara el portaveu de seguretat nacional de la Casa Blanca, John Kirby. Creu que ajudaria Hamas i assegura: «Legitimaria el que va fer el 7 d’octubre, i simplement no ho permetrem ara mateix.»
En canvi, Kirby sí que ha anunciat una nova mesura: una pausa diària de quatre hores al nord de la Franja de Gaza, començant aquest mateix dijous, perquè la població s’allunyi dels enfrontaments dirigint-se cap al sud. També ha de permetre l’arribada d’ajuda humanitària i podria utilitzar-se, segons Kirby, per intentar alliberar els 242 ostatges que Hamas encara té captius.
L’acord ha arribat després de dies de discussions entre els Estats Units i Israel, on han participat el president nord-americà, Joe Biden, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu.
«Creiem que aquests són passos significatius i òbviament volem que continuïn durant el temps que siguin necessaris», ha valorat Kirby. Malgrat que la Casa Blanca ho veu com un pas cap a la bona direcció, l’objectiu de Washington és negociar treves més llargues.
A punt de volar cap a Illinois, Joe Biden ha apuntat que estan negociant amb Israel una possible pausa de tres dies a Gaza, i una altra de més llarga per alliberar els ostatges, tot i que, d’aquesta iniciativa, encara no se’n saben més detalls.
Cimera humanitària buscant l’alto el foc
En l’àmbit internacional, cada cop són més les veus que exigeixen a Israel un alto el foc a Gaza. A França, el president, Emmanuel Macron, ha convocat una «conferència humanitària» per intentar desbloquejar l’ajuda a la Franja, bombardejada constantment per Israel des de l’atac de Hamas el 7 d’octubre.
Anunciada precipitadament la setmana passada, la cimera ha reunit principalment representants de segon nivell, amb l’absència notable del govern israelià. L’objectiu més important era arribar a un diagnòstic comú de la situació a Gaza i mobilitzar socis i donants.
De les poques conclusions que se’n poden materialitzar, França de moment augmentarà la seva ajuda de 20 a 100 milions d’euros, ha indicat Macron. Una quantitat encara insuficient si es té en compte que l’ONU calcula que Gaza i Cisjordània necessitarien al voltant de 1.200 milions de dòlars en ajuda fins a finals d’any.
El problema principal que han vist els participants de la cimera, però, és que cap promesa pot materialitzar-se sense la possibilitat que més camions d’ajuda entrin a Gaza, i fins que no s’aturin els bombardejos.
Les Nacions Unides han exigit que l’alto el foc sigui immediat, i també han dit que no acceptaran ser còmplices d’un hipotètic trasllat de població de Gaza cap a territori egipci, al Sinaí, com havia suggerit un document intern de la intel·ligència israeliana. «Les Nacions Unides no poden ser part d’una proposta unilateral per empènyer desenes de milers de civils desesperats de Gaza cap a suposades zones segures. No podem ser-ne partícips», ha dit Martin Griffiths, subsecretari general d’Afers Humanitaris de l’ONU.
En la mateixa línia s’han expressat la resta d’ONG. «No podem esperar ni un minut més per a un alto el foc humanitari a Gaza i l’aixecament del setge, que és un càstig col·lectiu per a un milió de nens», ha dit Jan Egeland, secretari general del Consell Noruec pels Refugiats (NRC).
«Estem força decebuts perquè no hi ha hagut consens sobre un alto el foc immediat (…). Més enllà de l’ajuda mobilitzada, el desafiament és fer-la tornar a Gaza», ha afegit Jean-François Corty, vicepresident de Metges del Món, en una roda de premsa conjunta entre una desena d’ONG.