Dia de retorn de vacances per a molts i també, pel Congrés, que ja bull d’activitat en la vigília del ple de constitució de les Corts i de la votació de la mesa.
Gairebé un mes després de les eleccions generals, l’escenari continua presentant-se d’allò més obert. Les trobades per buscar suports s’estan portant amb la màxima discreció per mirar de tancar uns acords en què el sobiranisme és crucial.
Per això, el PSOE s’afanya a fer gestos per acontentar JxCat I ERC, amb la diatriba entre investidura o repetició electoral de fons.
El PSOE fa servir la carta del català
L’última pica d’ullet als partits independentismes l’ha fet Pedro Sánchez, que avui també ha demanat sotmetre’s al debat d’investidura perquè Feijóo, diu, no té els suports necessaris.
Davant dels seus, el líder socialista s’ha compromès a impulsar l’oficialitat del català a Europa durant la presidència de torn espanyola.
Un gest que d’entrada no ha commogut ERC, que el que reclama és que es pugui fer servir al Congrés per a la constitució de la mesa del Congrés.
En un missatge a Twitter, la secretària general d’Esquerra Republicana, Marta Rovira, ha respost l’oferiment assegurant que «això ja ho vau assumir i segellar en els acords de la mesa de negociació el 7 de juliol del 2022».
Francina Armengol com a exemple de diàleg
La composició de la Mesa encara és una incògnita, però els socialistes ja ha destapat una de les seves apostes per convèncer el sobiranisme, el nom de Francina Armengol com a candidata a presidir la cambra baixa.
L’expresidenta balear és l’escollida per rellevar Meritxell Batet, que no repetirà en el càrrec.
Armengol va quedar fora del govern balear després de les eleccions del 28 del maig i va encapçalar la llista socialista a les Balears a les eleccions del juliol.
En un comunicat, el PSOE ha explicat que Armengol «aposta per la convivència basada en el diàleg» i que és «l’exemple d’un país on conviuen, amb naturalitat, les diferents llengües de l’estat«.
Un que podria anar especialment dirigit a Junts i Esquerra, que reclamen que es pugui parlar català al Congrés.
Però Armengol no ho tindrà fàcil a priori per ser elegida, ja que si JxCat per Catalunya i Coalició Canària no es mouen d’una hipotètica abstenció, els blocs de la dreta i l’esquerra estaran empatats amb 171 diputats cadascun.
Puigdemont demana «fets comprovables»
D’entrada, ja ha contestat al PSOE és l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, que reclama «fets comprovables» abans de «comprometre» els vots de JxCat.
En un missatge a Twitter avisa que els vendran cars «tant si parlem d’acords per la mesa com d’acords de més importància, com seria el de la investidura».
A més, afegeix la mesa del Congrés «no va de tenir-hi un càrrec dins, ni tampoc va de la investidura» i ha deixat clar que les línies mestres de JxCat «no han variat, per més pressions i corredisses d’última hora que hi hagi».
Puigdemont recalca que la situació actual «és el resultat d’una desconfiança profunda, basada en fets reals, que no desapareixerà per un acord i que un desacord no farà més profunda»:
«No tenim cap confiança en els partits polítics espanyols, tota precaució és poca i les promeses no ens escalfen ni ens refreden. No podem avançar nacionalment a base de promeses formulades per qui sempre les incompleix».
L’executiva de JxCat decidirà dijous al matí el sentit de vot dels seus set diputats, que seran decisius a l’hora de decantar la balança entre els dos blocs i, eventualment, fer presidenta Armengol.
Sumar avala Armengol però vol més
Armengol sí que ha rebut l’aval de Sumar, que, tanmateix, considera que caldrà alguna cosa més per convèncer els independentistes.
Per afavorir més l’acostament i evitar que s’imposi el bloc de la dreta, demanen al PSOE que faci gestos cap a l’amnistia dels encausats pel procés.
Al PSOE repeteixen Patxi López i Eva Granados
Mentrestant, el PSOE ja tancat tots els seus noms i ha confirmat els seus actuals portaveus a les dues cambres per la nova legislatura: Patxi López al Congrés dels Diputats i Eva Granados al Senat.
L’executiva socialista també proposa l’expresident extremeny Guillermo Fernández Vara com a vicepresident del Senat, on el PP té majoria absoluta.
El PP segueix sense moure fitxa
Qui manté compàs d’espera és el PP, que encara no ha anunciat un candidat per a presidir el Congrés.
Des de Catalunya, els populars admeten que «ningú ha mogut fitxa» en referència al posicionament de Coalició Canària en una formació de la Mesa del Congrés i de Govern.
El secretari general del PP català i diputat al Congrés, Santi Rodríguez, ha assegurat en una entrevista a Catalunya Ràdio que encara és possible que aquesta formació «s’acabi decantant per un govern del Partit Popular».
A més, ha recordat que el PSOE «no té garantits més suports que el PP», que podria fer un bloc de 172 escons, si sumem els representants de Vox, UPN i Coalició Canària.
Avui a la tarda el president popular, Alberto Núñez Feijóo, ha convocat als seus diputats i senadors per analitzar l’estratègia del partit.
Com es tria la Mesa del Congrés?
La Mesa del Congrés s’encarrega d’administrar el funcionament de la Cambra i organitzar el treball parlamentari.
Inicialment, es constitueix una Mesa provisional d’edat. El president és el diputat de major edat i després hi ha dos secretaris que l’assisteixen, els representants més joves.
Aquesta Mesa d’edat s’encarrega de conduir la primera sessió de la legislatura, en la qual es tria la Mesa del Congrés, conformada per nou cadires: una presidència, quatre vicepresidències i quatre secretaries.
Per accedir a la presidència de la Mesa hi ha dues vies: la majoria absolta en una primera votació, és a dir, més de 175 diputats, o una segona volta amb els dos candidats més votats.
Aquí serà necessària una majoria simple i s’escollirà el diputat amb més paperetes.
A causa de la composició del Congrés, aquest és l’escenari més probable per aquesta legislatura.
Cal recordar que aquesta legislatura tindrà 206 nous diputats. Són membres electes sense experiència prèvia en la votació telemàtica del Congrés, en un context tan ajustat que qualsevol error podria provocar un canvi significatiu.