La condemna a més de 4 anys de presó per a l’exconseller Miquel Buch pel cas de l’escorta de Carles Puigdemont ha arribat en plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, que necessita els vots de Junts per mantenir-se a La Moncloa.
Junts, partit de Miquel Buch, ha mantingut silenci fins ara sobre l’estat de les converses amb PSOE i Sumar. També aquest dijous, quan el portaveu de la formació, Josep Rius, s’ha limitat a insistir en la necessitat de demanar garanties, «cobrar per avançat» tot allò que es pugui pactar respecte a l’amnistia.
Rius, això sí, ha estat especialment dur a l’hora de qualificar de «barbaritat i salvatjada» la sentència contra l’exconseller d’Interior, que per Jordi Turull demostra la «voluntat de venjança» de l’Estat.
I és que a ningú se li escapa que la nova condemna difícilment quedarà al marge de les converses entre els socialistes i els de Carles Puigdemont, més si tenim en compte que el mateix expresident és qui ha agafat personalment el lideratge de l’estratègia negociadora.
Torpede al pinyol de Puigdemont
El fet que dues persones de la confiança de Puigdemont –Buch i Escolà– hagin estat condemnades a presó per haver-li intentat garantir la protecció a l’exili pot refredar la voluntat de Junts per pactar per res que tingui a veure amb la governabilitat de l’Estat, però també pot fer l’efecte contrari: accelerar l’esforç per arribar a un pacte i que tots aquests casos quedin oblidats, a través d’una amnistia.
«La nostra posició és ferma, clara i diàfana: amnistia i autodeterminació. Algú dubta quan des de Junts demanem cobrar per avançat per a la llei d’amnistia?», ha remarcat el portaveu del partit.
Rius, això sí, no ha volgut detallar si Buch hauria de ser inclòs en l’eventual llista d’amnistiats, i ha deixat clar que «això no va de persones, sinó de qüestions polítiques».
En tot cas, Buch i Escolà sí que se l’han jugat personalment en aquesta qüestió. El primer, defensant com a conseller que l’expresident havia de tenir escorta tal com fixa la llei.
I el segon, «sacrificant la seva vida privada», tal com va explicar el mateix expresident en el judici, per acompanyar-lo «en un moment en què les autoritats espanyoles no complien amb la llei que estableix que han de garantir la meva protecció».
Aquest dijous, Puigdemont s’ha mostrat molt dur contra la sentència i ha assegurat que «Espanya està podrida en els seus fonaments».
El paper del govern espanyol
El cas Buch va esclatar el 2020 –amb Pedro Sánchez a La Moncloa– i per arribar fins a la sentència condemnatòria hi ha hagut dos actors que han estat imprescindibles: Ciutadans, que va presentar la denúncia, i la Fiscalia, que va avalar la tesi del partit i, durant el judici, va fer unes peticions de condemna especialment elevades.
Per a Buch, 6 anys de presó i una inhabilitació de 27 anys, i per Escolà, 4 anys i mig de presó i 23 d’inhabilitació.
Això malgrat l’anunciada voluntat de Pedro Sánchez de desjudicialitzar la política i el fet que la Fiscalia té com a màxim responsable un nom nomenat pel seu propi govern.
De fet, l’executiu espanyol ja havia demostrat anteriorment que no compartia l’opinió que Carles Puigdemont hagués de comptar amb escorta. El mateix Buch va exigir l’any 2018 al ministre Grande-Marlaska que s’arremangués per oferir protecció a l’expresident, però la resposta va ser el silenci.
Aquest dijous, el silenci s’ha repetit. Ni socialistes ni Sumar han opinat sobre una sentència que, sigui com sigui, suposarà un nou sotrac en monent en què qualsevol factor pot marcar el to de les converses i fer decantar la balança de la investidura.