L’Andrea va haver de saltar per la finestra per fugir del seu agressor, el seu marit, que l’aïllava dins de casa aprofitant la seva mobilitat reduïda: «Quan et veus acorralada, has d’escollir entre morir o viure; jo vaig escollir viure«. Explica que aquesta era l’única manera de sortir per voluntat pròpia, sense que ningú li manés quan, on, ni per què.
Ara viu en un refugi d’acollida d’urgència per a víctimes de violència masclista, on desenes de dones arriben fugint d’agressions físiques, psicològiques i socials. També és el cas de la Tina, que hi va arribar fa mesos amb dos fills:
«Nosaltres estem amagades, quan els que haurien d’estar tancats són ells.«
Una de cada tres dones al món ha patit violència física o sexual. Un calvari que no s’acaba quan denuncien o fugen, perquè sovint han de canviar d’entorn o acudir a centres d’acollida, i obren una etapa de molta incertesa: «Nosaltres patim per on anirem i què serà de nosaltres, mentre que ell està molt tranquil», explica la Tina en aquest vídeo: