Una novel·la familiar protagonitzada per dones de la periodista Sonsoles Ónega és la guanyadora del Premi Planeta, dotat amb un milió d’euros, que s’ha anunciat aquesta nit en un sopar de gala amb un miler de convidats a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Es tracta de «Las hijas de la criada», la història d’una família gallega d’empresaris, els Valdés, que recorre els dos primers terços del segle XX. Les dones de la família són les protagonistes, juntament amb dos nens que, en un moment donat, s’intercanviarien la identitat.
L’obra guanyadora s’havia presentat al concurs amb el nom d'»Otoño sin ti», firmada amb el pseudònim Gabriela Monte.
L’aposta pel llibre de Sonsoles Ónega és una clara jugada comercial que respon a un dels objectius del premi, «guanyar lectors», com ahir mateix assenyalava el president del grup, José Crehueras, a la roda de premsa prèvia al lliurament.
Sonsoles Ónega, filla del també periodista Fernando Ónega, presenta actualment el magazín de tarda d’Atresmedia, cadena del grup Planeta, «Y ahora Sonsoles». Abans havia treballat a cadenes com CNN+, Cuatro i Telecinco, on havia fet de cronista parlamentària.
Pel que fa a la seva carrera literària, el 2004 va publicar la novel·la curta «Calle Habana, esquina Obispo». Després va venir el llibre «Donde Dios no estuvo», a partir dels atemptats de l’11M. El 2017 va publicar la novel·la «Después del amor», ambientada a l’Espanya de la II República.
«La sangre del padre», d’Alfonso Goizueta
Pel que fa al finalista, es tracta d’un jove autor de 24 anys, el madrileny Alfonso Goizueta, que ha quedat finalista amb «La sangre del padre», una novel·la històrica que mostra les dues cares d’Alexandre el Gran.
«És la novel·la que vaig començar a escriure durant la pandèmia», ha dit, en el seu discurs per acceptar el premi. «M’interessava la història d’aquest noi que tenia la meva edat i que es va enfrontar al buit», ha confessat. «És una novel·la d’un viatge iniciàtic», ha explicat: «Darrere del mite, aquesta novel·la busca l’home, és un viatge de recerca».
L’obra finalista es va presentar amb el nom «El rey del este», firmada amb el pseudònim Luis Parterrío.
L’aposta per Alfonso Goizueta mostra la confiança del Planeta en el talent d’un joveníssim autor apassionat per la història. L’obra finalista rep un premi de 200.000 euros.
Llicenciat en Història i Relacions Internacionals al King’s College de Londres, Alfonso Goizueta va néixer a Madrid el 1999. És cofundador, juntament amb Nico Oriol, de podcast d’actualitat i cultura «La Torre del Faro».
Tot i la seva joventut, la seva carrera literària ja té dos assajos històrics publicats quan tenia 17 i 18 anys: «Limitando el poder 1871-1939» i «Los últimos gobernantes de Castilla». La seva primera novel·la, publicada el 2020, va ser «Corazón de deidades» i estava centrada en la mitologia grega.
Novel·la negra i dones protagonistes als finalistes
Segons Juan Eslava Galán, exguanyador del Planeta i membre del jurat, a les deu obres que han arribat a la final domina «la novel·la negra, la literatura testimonial i protagonistes femenines», temàtiques que reflecteixen «l’interès dels lectors». La meitat dels finalistes eren d’autors coneguts i l’altra meitat s’han presentat sota pseudònim.
L’any passat, el Planeta va premiar dues històries d’amor, escrites per dones: Luz Gabás amb «Lejos de Luisiana», i la barcelonina Cristina Campos, que va quedar finalista amb «Historias de mujeres casadas».
A més d’Eslava Galán, els altres membres del jurat són José Manuel Blecua, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Fernando Delgado, a més de la directora d’Editorial Planeta i secretària del Jurat amb vot, Belén López.
Rècord de participació
En aquesta última edició hi ha hagut rècord de participació, amb 1.129 obres presentades al guardó.
Són 461 més que l’any anterior, un augment que el president del Grup Planeta, José Creuheras, relaciona amb el fet que «per primera vegada, en les bases del concurs es permetia participar enviant l’obra per correu electrònic«.
La procedència ha estat molt diversa: a més d’Espanya, amb 482 obres, destaca Amèrica del Sud, amb 309, i la resta dels originals provenen d’Amèrica del Nord (96), Amèrica Central (33), la resta d’Europa (20) i Àfrica (1). En 188, no s’especifica.
Amb les obres presentades aquesta edició, el certamen ja acumula més de 27.000 exemplars presentats i Crehueras ha expressat el seu agraïment cap als escriptors anònims i els llibreters, que ha reivindicat com «el pont» entre autors i lectors.
La salut del sector editorial
A la roda de premsa que, tradicionalment, es fa la vigília del premi, el president del grup Planeta, José Crehueras, s’ha felicitat per la bona salut del grup editorial, per la recent incorporació al grup d’editorials com la valenciana Bromera i per les vendes del Premi Planeta «que té un públic fidel» i que l’any passat, entre les obres guanyadora i finalista, va vendre «uns 600.000 exemplars».
Una de les preocupacions del sector editorial expressades per José Crehueras és el tema de la intel·ligència artificial «un problema que ens afecta a tots», tot i que el talent i la creativitat «mai no seran substituïdes». També ha destacat, però, la utilitat que la IA pot tenir -i ja té, de fet- pel que fa a la logística i la distribució de llibres.
Els responsables del grup també s’han felicitat pel creixement del sector del llibre, que ha sortit especialment reforçat dels anys de pandèmia. En el cas del grup Planeta en concret, xifren el creixement dels últims tres anys en un 32%. Un creixement especialment notori en les àrees de ficció, és a dir, les novel·les, i també la literatura infantil i juvenil.