Islàndia segueix en estat d’emergència a l’espera d’una probable erupció volcànica. Prova d’això són els més de 2.000 terratrèmols des de dissabte, centenars dels quals aquesta nit de dilluns.
Tot i això, segons la televisió pública islandesa, l’activitat s’ha reduït en les últimes hores. Els experts han detectat des de mitjanit almenys 900 sismes, tots amb una magnitud inferior a 3.
De fet, l’aparent reducció de l’activitat sísmica seria un indicador que el magma és cada cop més a prop de la superfície. I és que un túnel de magma s’estén sota la localitat de Grindavík, al sud-oest del país, sense que sigui possible predir quan ni per on acabarà emergint.
Segons l’Oficina Meteorològica d’Islàndia, l’activitat sísmica s’ha concentrat a la part sud on hi ha una fissura entre la zona de Sundhnúku i Grindavík a profunditats d’entre 2 i 5 quilòmetres:
«Es desconeix la ubicació exacta d’un possible lloc d’erupció, però la longitud de 15 quilòmetres i l’orientació del dic ofereixen una bona indicació de possibles fonts».
En aquest sentit, els models geofísics, estimen que la intrusió de magma s’està propagant lentament cap amunt i es creu que ja és a 800 metres sota la superfície.
Similituds amb les Canàries
A la península islandesa de Reykjanes, on es troba la localitat de Grindavík, hi ha un sistema volcànic amb certa periodicitat. A més, té similituds amb les anomenades dorsals volcàniques de les Canàries, com la del volcà Cumbre Vieja.
El vulcanòleg Pablo González indica a l’agència EFE que la zona on és més probable l’erupció s’estén al llarg de quinze quilòmetres, una part a terra i una altra al mar.
González, investigador de l’Institut de Productes Naturals i Agrobiologia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IPNA-CSIC), apunta que en aquest indret no hi ha un volcà central sinó que es tracta d’una àrea amb petites fractures per on en els últims tres anys ja hi ha hagut episodis volcànics.
L’expert indica que l’escenari més probable és que es produeixi un fenomen de característiques similars.
En aquest sentit, el vulcanisme d’Islàndia sol ser molt més voluminós que a les Canàries, amb erupcions que es poden estendre sobre una àrea més àmplia. Segons González, però, caldrà esperar a veure com es desenvolupa la situació i si finalment acaba havent-hi erupció.
L’expert explica que la península islandesa de Reykjanes té la peculiaritat que és una àrea que sembla tenir una certa ciclicitat:
«Cada 800 anys es produeix un període de més activitat, i després torna a entrar en una etapa amb activitat volcànica eruptiva més petita.»
Així mateix, els científics islandesos han identificat que s’està reactivant aquest segment de plaques entre Amèrica i Europa i, «dins de com és de complicat parlar del futur», diuen, es poden esperar més erupcions durant la dècada vinent.
I si l’erupció es produeix sota el mar?
Si l’erupció es produeix en el tram de fractura que hi ha sota el mar o acaba desembocant-hi, la roca calenta quan entra en contacte amb l’aigua pot provocar un núvol de cendra explosiu.
Un fet que ja es va produir l’abril de 2010 quan l’erupció de l’Eyjafjallajokull va provocar el tancament més gran de l’espai aeri europeu des de la Segona Guerra Mundial.
Tot i això, tal com apunta la doctora Michele Paulatto, vulcanòloga de l’Imperial College de Londres, en declaracions a la BBC, «l’erupció de l’Eyjafjallajokull del 2010 va ser molt diferent, ja que es tractava d’un volcà coronat per una glacera»:
«Va ser la interacció del magma amb el gel i l’aigua de fusió el que va fer que aquella erupció fos tan explosiva i perillosa per a l’aviació. Aquest no és el cas.»
A banda del futur de la localitat de Grindavík, també preocupa la proximitat de la planta geotèrmica de Svartsengi, que subministra electricitat i aigua potable als 30.000 habitants de la península de Reykjanes.
I el de la Llacuna Blava, un balneari geotèrmic molt popular, que ja va ser evacuat dijous.