Contundent i molest. Així s’ha mostrat Salvador Illa, i també els Comuns, en veure que Junts i Esquerra, que fins ara anaven cadascú pel seu compte, s’alien per vincular no només l’amnistia sinó també el referèndum a les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez.
Els socialistes creuen que amb proclames així la cosa pot anar pel pedregar. I elogien l’estratègia de les formacions basques, de qui aplaudeixen que renten la roba bruta a casa, que no hi ha disputa entre si i que en públic escenifiquen el suport a Pedro Sánchez de forma clara.
Els socialistes admeten negociacions, però no revelen res. De fet, en públic expliquen que de referèndum no se’n parlarà i que d’amnistia ja es veurà. Aquest extrem podria ser el que fa que Junts i Esquerra hagin apujat els decibels de les demandes i hagin escenificat una foto conjunta de cara a una possible negociació a Madrid.
D’això se’n desprèn que al PSOE li costarà més moure’s i negociar. Tot plegat passava, a més, poques hores abans que Núñez Feijóo fracassés per segona vegada en la seva investidura al Congrés.
La resolució de la discòrdia
La cursa entre Esquerra i Junts apuja el preu de la investidura. Al Parlament s’han aprovat aquest divendres dues propostes de resolució que posen condicions a la investidura: una de previsible, sobre l’amnistia, amb el suport d’ERC, Junts i la CUP; i una segona que ha sorprès tothom, començant pels socialistes, i que afirma que «el mandat que va sortir del referèndum del primer d’octubre del 2017 podrà ser substituït per un nou referèndum acordat amb l’Estat». A més, la proposta s’inclina per no donar suport a la investidura de Sánchez si no hi ha un compromís en aquest sentit:
«El Parlament es pronuncia a favor que les forces polítiques catalanes amb representació a les Corts espanyoles no donin suport a una investidura d’un futur govern espanyol que no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum.»
Hi han donat suport ERC i Junts i la CUP s’ha abstingut. Fonts del govern afirmen que «treballar per fer efectives les condicions» ho entenen com a avançar en les condicions; és a dir, que no s’està demanant que es posi data i dia, ni de bon tros.
Aquesta proposta de resolució conjunta sobre el referèndum contrasta amb les propostes que havien fet per separat ERC i Junts, que defensaven que el govern prengués mesures per celebrar-ne un però no ho posaven com a condició.
Sí que va en la línia, però, del discurs del president Aragonès al debat de política general, en què va afirmar: «La legislatura que ara comença a l’Estat, la legislatura 2023-2027, només es pot entendre com la que permeti a Catalunya fixar les condicions per votar.»
Junts, per la seva banda, ha aconseguit situar l’1 d’Octubre a la proposta de resolució i també identificar els partits independentistes com els agents negociadors amb l’Estat, i no pas el govern, com preveia Esquerra en la seva proposta.
Els de Puigdemont consideren que no es pot donar un xec en blanc al govern per negociar l’amnistia i l’autodeterminació. Fonts de Junts afirmen que el govern «hauria de venir pactat de casa, i no només demanar simples adhesions».
Aprovades les propostes sobre amnistia i autodeterminació que no fa encara 24 hores semblaven destinades al fracàs. Però un acord en temps de pròrroga entre Esquerra i Junts ha marcat les condicions per a la investidura de Pedro Sánchez; unes condicions amb advertència inclosa en cas que no s’hi avingui. I això no ha agradat gens als socialistes. El líder del PSC ha avisat: no en aquests termes. Treballaran per evitar-ho, però si cal aniran a eleccions.
Puigdemont no va situar el referèndum com a condició prèvia a la investidura
A la conferència que va fer des de Brussel·les, Carles Puigdemont va reclamar el reconeixement i respecte a la «legitimitat democràtica de l’independentisme»; a més de l’abandonament complet i efectiu de la via judicial contra l’independentisme que inclogui, deia, una llei d’amnistia que reculli la repressió prèvia a l’1-O i que s’ha de fer «per reparar una injustícia, no per oblidar». Així com la creació d’un mecanisme de verificació per garantir el compliment dels acords; un mecanisme de verificació que per Junts té a veure amb la figura del mediador.
També reclamava que els límits de la negociació se situessin en els tractats internacionals i l’oficialitat del català a Europa. El president Puigdemont va plantejar l’amnistia com a condició prèvia abans de la investidura, i el referèndum d’autodeterminació com la carpeta a obrir durant la pròxima legislatura.
El PSC i els Comuns, molestos
En declaracions a Catalunya Ràdio, Salvador Illa ha afirmat que el seu marc és la Constitució. «Estem disposats a avançar en el marc de la Constitució, però tot el que sigui fer un pas cap a la ruptura i la divisió dels catalans, no», ha destacat.
El dirigent socialista s’ha declarat convençut que anar a eleccions «no és la solució«, però ha afegit que cadascú haurà d’assumir les responsabilitats del que decideixi, i no ha descartat que això acabi passant. Tot plegat després del comunicat conjunt d’aquest dijous al vespre del PSC i el PSOE, en què mostraven el seu rebuig a la resolució i reivindicaven el diàleg.
També hi ha malestar entre l’equip negociador dels Comuns, que ho veu com un entrebanc per tirar endavant la investidura de Sánchez i per formar un govern de coalició d’esquerres. El grup d’En Comú Podem al Parlament ha votat a favor de la proposta sobre l’amnistia, però no a favor de la del referèndum. Afirmen que les línies vermelles no ajuden a les negociacions.