És una revolta que s’estén per tot el litoral de Grècia i té unes protagonistes sorprenents: les tovalloles de platja. Prenent com a símbol aquest element tèxtil, els ciutadans locals busquen recuperar un espai gratuït a les platges, després que el turisme se n’hagi apoderat.
Volen derrocar el regnat de les gandules, que ocupen massivament la sorra, acompanyades de para-sols i ofertes a preus exorbitants.
Estan pensades per a les butxaques estrangeres i els grecs, amb un fort vincle cultural amb el sol i el mar, no poden pagar-les.
Per això, s’han organitzat per canviar les coses.
Sense lloc a la platja: l’espurna d’una revolució
Les protestes van començar el maig a l’illa de Paros, a l’arxipèlag de les Cíclades, en ple inici de la temporada estival.
Un grup de residents, sensibilitzat amb qüestions mediambientals, va adonar-se que cada cop hi havia menys espai on nedar i prendre el sol lliurement.
De seguida van identificar el fet d’haver de pagar per una hamaca com un símptoma del creixent enfocament turístic de l’illa.
En teoria, les empreses que les exploten han de demanar llicència per col·locar-les. A més, també en el pla teòric, s’han de fer comprovacions periòdiques per assegurar-se que no ocupen més espai del permès.
Però la realitat és que les inspeccions no es produeixen quasi mai o directament no arriben, segons denuncien els manifestants.
Drons contra les hamaques
Per combatre-ho, els habitants d’aquesta illa es van equipar de drons per documentar gandules il·legals des de l’aire, comparant les seves ubicacions amb les zones designades per l’administració, que poden consultar-se en un enllaç que han habilitat.
Segons explica a la BBC Nicolas Stephanou, un dels veïns implicats en les protestes, van comprovar que «aquests elements ocupaven fins a 10 vegades l’espai designat«:
«Els drons van suposar una canvi de paradigma, perquè vam poder documentar clarament el nivell d’incompliment».
A més, els activistes van crear una pàgina de Facebook anomenada Save Paros Beaches, que acumula més de 12.000 usuaris, on van començar a organitzar manifestacions i demanar sancions contra els operadors privats.
Un clam que uneix un país
El moment culminant va arribar el 3 de setembre, amb l’inici d’una campanya a escala nacional i protestes simultànies a diferents regions de Grècia.
Alguns manifestants van sortir amb cartells de «Reclamem la platja». Altres llegien amb altaveus passatges de la Constitució grega, que estableix que les platges i altres espais naturals pertanyen als ciutadans del país.
I a partir d’aquí, potser emmirallats en la batalla de Salamina, en què els grecs van alliberar-se de la invasió persa el setembre del 480 aC, el clam contra el domini de les hamaques es va estendre arreu.
Ha arribat a les illes de Naxos, Creta, Rodes i Egina, així com l’Àtica, la regió on es troba Atenes. Fins i tot ha traspassat fronteres i s’ha reproduït a la veïna Turquia.
Guanyar espai a la platja… i arreu
Les protestes han cristal·litzat en algunes mesures. D’entrada, ja s’han retirat les gandules il·legals en una de les platges més afectades de Paros.
És una primera victòria, però els manifestants en volen més. A banda d’incrementar els controls, reclamen més transparència sobre com i a qui s’atorguen les llicències.
De fet, van encara més enllà. La lluita per les platges és només una derivada d’un debat generalitzat sobre els efectes del turisme en la vida a Grècia.
El preu de l’habitatge, els restaurants i l’oci s’ha encarit de tal manera que en alguns indrets populars entre els viatgers costa trobar treballadors clau, com ara metges, infermeres i professors.
Així i tot, el turisme és el sector econòmic més important en el PIB de Grècia. El 2022 el país va acollir gairebé 28 milions de visitants, unes tres vegades la seva població.
Per això, tot i que temporalment s’hagin reduït les gandules, les perspectives de futur per les tovalloles són incertes perquè, tal com diu la dita, «la platja sap qui se’n va, però no qui tornarà».