«La rumba catalana no es retira» i continua decidida a arribar a la Unesco per convertir-se en Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, malgrat les traves per part del Ministeri de Cultura que denuncia el president de la Plataforma per la Defensa de la Rumba Catalana, Amadeu Valentí.
El problema que pot encallar el procés és la denominació «catalana», segons ha avançat El Periódico. Valentí ha explicat a «El matí de Catalunya Ràdio» que quan van parlar amb els tècnics del ministeri els van respondre que «era inviable dir-ne catalana, perquè era un subgènere del flamenc, com a rumba gitana».
Segons Valentí, quan Espanya sent l’adjectiu «catalana» és com si sentís «tauró a l’aigua!», una actitud que «s’ha d’acabar».
La plataforma defensa l’origen de la rumba catalana com a «diferencial» d’aquest gènere, creada per gent com Pere Pubill i Calaf, Peret, o per José María Valentí, el Chacho, i asseguren que representa «la filosofia de vida del poble gitano català, a qui no s’ha de prendre els seus orígens».
Cultura diu que no hi ha res decidit
El Ministeri de Cultura assegura que no hi ha res decidit i que la proposta encara ha de passar pel Consell del Patrimoni Històric, on estan representades les comunitats autònomes.
Des del ministeri han explicat a TV3 que els promotors de la candidatura de la rumba catalana s’han adreçat per explicar-los la idea i que els tècnics només els han respost «a títol informatiu» que és millor si hi impliquen més territoris per tenir més opcions.
El Parlament va donar suport al maig a la candidatura. La vicepresidenta primera en funcions de presidenta, Alba Vergés, va llegir en el ple la declaració de la Junta de Portaveus perquè la rumba catalana sigui declarada patrimoni cultural i immaterial de la humanitat per la UNESCO, firmada pel PSC-Units, ERC, JxCat, la CUP, ECP i Cs.
El text convida «al conjunt de la societat a respectar, gaudir i impulsar la difusió de la rumba catalana com a expressió musical i cultural que forma part de la riquesa i la diversitat de la cultura catalana».
El Parlament recorda que aquest gènere musical va néixer a Barcelona als anys 50 del segle XX i que les seves «arrels africanes i llatines la converteixen en un símbol de diversitat, mestissatge i transmissió cultural entre pobles», a més de ser «una manera de viure dels gitanos catalans».