Els incendis que cremen l’illa de Maui, a l’arxipèlag de Hawaii, han estat alimentats per una sequera i una situació meteorològica que han afavorit el desastre, amb uns vents accelerats que han escampat les flames d’una manera imparable. Tot i parlar de vent, l’huracà Dora ha jugat un paper discutible en aquest drama.
 

Orografia i sequera

El clima de Hawaii està molt condicionat per l’orografia, per la presència dels volcans. A Maui, hi ha dues muntanyes dominants, el Mauna Kahalawai i el Haleakala, que té la caldera a uns 3.000 metres d’altura. La interacció d’aquestes muntanyes amb els vents alisis dominants dibuixa un clima molt més humit al vessant nord-est i molt més sec al vessant sud-oest, com podeu veure en aquest mapa de precipitació mitjana anual.

(Frazier, A. G., Giambelluca, T. W., Diaz, H. F. An)

El contrast de precipitació entre les zones més humides i les més seques és brutal: de més de 10.000 mm anuals al nord-est del Haleakala, a una mitjana d’entre 260 i 700 mm a les zones seques. Enguany, i segons l’informe de l’estat de la sequera de la NOAA, dos terços de l’illa es troben en una situació de sequera entre moderada i extrema. És en aquests sectors secs on s’han propagat els incendis, uns sectors on domina una vegetació baixa formada per herbes, brolles o plançons.

(National Integrated Drought Information System / NOAA)

Els alisis i la influència de l’huracà Dora

Com passa a les illes Canàries, els vents dominants a Hawaii són els alisis, vents de component nord-est. Aquests dies, però, s’ha parlat molt de l’huracà Dora com el causant dels forts vents que han ajudat a propagar els incendis.

 

 

El cas és que l’huracà ha passat a uns 1.200 quilòmetres de distància de les illes, i els vents huracanats no han afectat directament l’arxipèlag. Aquesta és la trajectòria que ha seguit el Dora des de la seva formació:

Trajectòria de l’huracà Dora (Tropical Storm Risk)

Es pot entendre que les illes Hawaii van quedar fora del radi d’acció de l’huracà. En tot cas, el sistema tropical ha intervingut en el patró de vents a gran escala de la zona. En el moment de màxim acostament a Hawaii, el Dora era un huracà de categoria 4, amb una pressió central de 953 hPa. Això implica un fort gradient de pressió entre l’huracà i l’anticicló que alimenta els vents alisis, que tenia una pressió central d’uns 1034 hPa.

Amb l’eina de Zoom.earth podeu recrear la situació meteorològica concreta en les hores de màxima influència de l’huracà Dora. Aquesta captura correspon a la situació del 8 d’agost al vespre, amb el gran anticicló dominant al nord del Pacífic Central, l’huracà Dora al sud, i el camp de vents del nord-est dominants.

L’anticicló, l’huracà Dora i els vents alisis el 8 d’agost(Zoom.earth)

Però fins a quin punt el Dora va intensificar el gradient de pressió, tenint en compte la distància a què es trobava? Segons l’especialista del Centre Nacional d’Huracans (NHC) Philippe Pappin, la influència de l’huracà sobre el camp de vent general ha sigut «molt menor».

 

 

Sigui com sigui, el camp de vents resultants va propiciar alertes del Servei Meteorològic Nacional (NWS), que avisava de velocitats sostingudes d’entre 50 i 70 km/h, i cops de fins a 100 km/h. Uns vents que, a més a més, arriben ressecs i reescalfats a sotavent de les muntanyes, com passa a Catalunya quan tenim efecte fogony amb el vent del sud a la Vall d’Aran, per exemple. Són, per tant, benzina per alimentar un foc.

 





Source link

Publicaciones Similares

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *