Venjança amorosa premeditada i ostentosa a l’alta societat italiana. Un banquer de Torí, Massimo Segre, va preparar minuciosament una festa d’aniversari sorpresa a la seva parella, l’empresària Cristina Seymandi, que va utilitzar per venjar-se, davant de més d’un centenar de convidats, i acusar-la públicament d’adúltera.
Segre i Seymandi eren rics coneguts en cercles de negocis, però no pas al gruix de la societat italiana. Tanmateix, algú va gravar el moment en el qual Segre va agafar el micròfon per fer un discurs en el qual tothom esperava que, a més de felicitar Seymandi per l’aniversari, també li demanés per casar-se.
Però tot el contrari, va llegir cautelosament el text que portava escrit i va destapar les suposades infidelitats de la seva parella amb un advocat i un industrial i va trencar el compromís.
Els convidats van marxar en silenci i sense saber què dir, mentre el dj de la festa reprenia la música sense sentit. Es va acabar la festa, és clar, però va començar l’enrenou mediàtic amb la publicació del vídeo.
Mitjans italians i d’arreu del món han fet difusió dels més de quatre minuts que va durar la venjança que, a més de Seymandi, també va implicar els convidats, que fins aquell moment creien estar participant en una festa d’aniversari en ple ferragosto.
Tutti dovremmo imparare da lui, meno femminicidi e più sputtanamenti.
Lui è,Massimo Segre, banchiere e professionista fra i più noti del capoluogo del Piemonte.
Lei è, Cristina Seymandi, anche lei molto nota in Piemonte, figlia di un celebre commercialista scomparso due anni fa. pic.twitter.com/klv2PfU7y4 🆃🆄🆃🆃🅾 🆃🆄🆃🆃🅾 🅽🅸🅴🅽🆃🅴 🅽🅸🅴🅽🆃🅴. (@Pablo_11_Esco) August 10, 2023
El discurs demolidor
Segre, de 64 anys, va començar el discurs amb normalitat. Va dir que estava emocionat i va agrair la presència dels assistents, així que res feia intuir el que vindria. Però el seu to va canviar per anar de cara al gra:
«Sempre he pensat que estimar una persona és desitjar-li el bé, inclús més del bé propi. En aquest cas, desitjo a la Cristina la llibertat d’estimar. En concret, a una altra persona, un conegut advocat«, i va continuar: «Estimada Cristina, sé com n’estàs d’enamorada, mentalment i sexualment, com així li has confessat. I sé que abans d’ell vas tenir una relació amb conegut industrial», va dir. Tot plegat, mentre ella queda absolutament en xoc al seu costat.
Després d’això, va afegir tot de retrets que inclouen haver posat els seus fills, d’un altre matrimoni, en contra seva. I li acaba dient: «Estimada Cristina, vés a Mikonos amb el teu advocat. Sigues feliç amb ell, està tot pagat, com també està pagat el viatge a Vietnam».
Quan acaba, les imatges parlen per si soles. Es fa el silenci, ell marxa, una dona l’intenta aturar, la Cristina el segueix, entra de nou la música del Dj. S’acaba el vídeo.
«Violència de gènere»
Probablement, les paraules de Segre haurien tingut un altre sentit en la intimitat, però va decidir implicar-hi amics, familiars i coneguts.
Per això, Seymandi considera que és víctima de violència de gènere, qualifica les accions Segre de «violència aberrant» i està pensant a prendre accions legals contra la seva, ara, exparella.
En una entrevista al diari italià «Corriere de la Sera«, Seymandi, de 47 anys i vinculada al partit Moviment 5 Estrelles, diu que està cansada, i també parla dels comentaris que ha rebut a les xarxes socials:
«Paraules i frases obscenes: si hagués passat el mateix però amb les parts invertides, les reaccions serien completament diferents. En canvi, soc una dona. I tot és diferent. Però si puc ajudar a canviar les coses, amb respecte a les dones, em fa feliç ser el boc expiatori»
Hauria preferit fer les coses diferents, diu. «Ho podríem haver discutit junts, hauria pogut comptar amb mi. Potser hauríem arribat a les mateixes conclusions, però de forma completament diferent».
Carta de Segre
Alguns han arribat a dir que la carta que va llegir Segre a la seva promesa la va redactar un advocat. Arran de les acusacions de violència, ha escrit una nova carta publicada al diari italià La Stampa amb un to molt formal:
«Explicar que la Sra. Seymandi (…) mantenia altres relacions sentimentals no és violència: és un fet que si la relació hagués estat la d’una parella oberta no hauria estat exclusiu del nostre matrimoni».
I afegeix la seva opinió sobre la llibertat en la parella:
«Des de fa exactament tres anys, quan vaig posar el safir de la meva mare al dit de la Cristina, demanant-li que es casés amb mi i obtenint el seu consentiment, jo ja no era lliure d’estimar-ne d’altre i així hauria d’haver estat per a ella. Aquest va ser un pacte que vam sellar amb l’anell de la meva família»
Finament, apunta els motius que el van portar a fer públiques les infidelitats de la seva parella: va decidir fer el discurs per protegir-se, per protegir la seva reputació i evitar que Seymandi, a qui considera «experta a explicar la seva versió de la realitat», expliqués el seu punt de vista.
La premsa italiana s’han omplert de l’opinió de psicòlegs, psiquiatres i antropòlegs que parlen dels hàbits de l’alta societat, el compromís en la parella, la violència de gènere i les relacions obertes, i s’investiga si s’ha vulnerat la protecció de dades amb la publicació del vídeo.
Mentrestant, la història avança talment com una novel·la del s. XIX que potser resoldrà què se n’ha fet de l’anell, el safir, que per ara està desaparegut.