Menjar massa, de manera desequilibrada, i l’excés de consum d’aliments d’origen animal, especialment la carn de vedella, són els factors determinants que marquen la gran petjada ecològica en els sistemes alimentaris a Europa. I a més, també s’hi ha de sumar el malbaratament, que també té un gran impacte.
Només entre 5 dels 27 països, inclosa Espanya, causen el 70% d’aquesta empremta de carboni, en gran part per la manera com se subministren els aliments als compradors europeus i com es consumeixen.
Tot això segons un estudi fet per científics especialitzats en sostenibilitat de Global Footprint Network, en col·laboració amb experts en sistemes alimentaris i amb la participació de la Universitat Oberta de Catalunya, publicat a la revista Nature Food.
Canvi del consum, a l’americana
Els europeus, en les últimes dècades, han canviat la dieta. Mengen en excés i s’apropen a l’alimentació nord-americana, amb molt consum de carn.
Ara es mengen molts aliments precuinats que venen llestos per consumir, perquè vivim en una societat tan ràpida que no hi ha temps de cuinar.
«Els europeus mengen per sobre de les seves possibilitats pel que fa a les importacions, les emissions de diòxid de carboni, l’ús del sòl i de l’aigua», aclareix Roberta Sonnino, del Centre per al Medi Ambient i la Sostenibilitat i membre de l’Institut per la Sostenibilitat de la Universitat de Surrey, al Regne Unit.
Des de la producció fins al consum, els sistemes alimentaris exerceixen pressió sobre els ecosistemes; com ara, l’ús i el canvi d’ús del sòl, l’esgotament i la contaminació de l’aigua, la pèrdua de biodiversitat i les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Una quarta part dels aliments consumits als 27 països de la Unió Europea ve de fora. Anna Bach Faig, investigadora del grup FoodLab i professora dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i autora de l’estudi, denuncia que s’estan externalitzant molts dels danys mediambientals. A banda que també manifesta la vulnerabilitat del sistema alimentari europeu.
«Si disminuíssim a la meitat la carn d’origen boví i, en canvi, compréssim carn d’aus, porc o de llegums, podríem reduir un 7% aquesta petjada mediambiental.»
Qui deixa més petjada?
Per ordre, els cinc països que contribueixen a un 70% de la petjada alimentària d’Europa són Alemanya (21%), França (15%), Itàlia (13%) Espanya (12%) i Polònia (8%).
Si ens fixem en aquesta petjada de carboni i la comparem amb la biocapacitat d’Espanya, és a dir, en la quantitat de recursos i els serveis ecològics per a les persones disponibles aquell any, veiem que el 95% del pressupost ecològic és utilitzat per la població espanyola per al consum d’aliments. I el dèficit ecològic és més gran que el de la mitjana europea.
A Espanya, a més, es consumeix el doble de peix que la mitjana europea: 44 quilos per persona a l’any. Alguns peixos tenen una gran petjada ecològica i de carboni, sobretot els de piscifactoria, perquè se’ls engreixa amb pinso igual que el bestiar.
A més, per capturar determinades espècies salvatges es requereix una gran despesa de combustible. Per exemple, el bacallà, la tonyina i el peix espasa són els que tenen més impacte. Anna Bach recorda que «es recomana que el peix provingui de fonts sostenibles».
Què es pot canviar?
L’estudi parla de la necessitat de dissenyar i implementar polítiques que s’hagin de complir obligatòriament per a cada etapa de la cadena de subministrament alimentari, amb la finalitat d’avançar envers el Pacte Verd Europeu i l’estratègia Farm to Fork (de la granja a la taula).
Alessandro Galli, un dels autors principals de l’estudi, explica que s’han d’afegir canvis en cada segment del procés i que també és clau incrementar la consciència entre la població i canviar la dieta.
«La pregunta que ens hauríem de fer és: tenim la capacitat d’alimentar la població de manera diferent però amb la quantitat correcta de nutrients amb els recursos actuals que té el planeta?»
Galli creu que és possible: «Però hem de canviar com mengem. I hauríem de connectar la sostenibilitat mediambiental amb la salut».
L’Organització Mundial de la Salut recomana reduir el consum de carn vermella i de carn processada perquè l’excés es relaciona amb un increment de risc de càncer.
Al Canal Salut de la Generalitat, s’esmenta que tant els adults com la canalla en mengen quantitats superiors a les recomanades. I en alguns casos, es dupliquen les racions (100 grams per als adults, 50-80 grams de 3 a 9 anys i 80-125 grams entre els de 10 a 17 anys).
Es recomana menjar carn vermella un màxim de 2 vegades a la setmana. I segons els investigadors, el què beneficia la nostra salut també és bo per al planeta. Anna Bach explica que caldria limitar tant el consum de carn com el de làctics, i augmentar els de plantes i fruita seca.
Etiquetes com les del tabac per reduir el consum
En un altre estudi fet pel Departament de Psicologia de la Universitat de Durham, al Regne Unit, ha conclòs que incloure etiquetes d’advertència gràfiques com les dels paquets de tabac als productes carnis podria reduir-ne el consum. Serien advertències de l’estil: «Menjar carn contribueix a la crisi climàtica.»
L’estudi suggereix imatges com aquestes:
La investigació suggereix que aquests gràfics podrien millorar la salut pública i reduir la petjada de carboni. Els investigadors expliquen que totes les etiquetes d’advertència, que mostraven una imatge gràfica al costat del text, van reduir les seleccions de menjar carn entre un 7 i un 10%.
Calcular la nostra petjada de carboni
Un altre dels motius de la gran petjada ecològica i de carboni a Europa és el malbaratament alimentari. I és que, de mitjana, llencem 115 quilos de menjar per persona a l’any.
Això inclou tot el sistema alimentari. Però la quantitat més gran té lloc a les llars, un 53% concretament. Alessandro Galli posa xifres: «Si només mirem al nivell de les llars, estem llançant 75 quilos per persona, en un any.»
«Només tallant a la meitat el malbaratament alimentari, aconseguiríem posposar 14 dies el dia de la sobrecapacitat.»
El dia de la sobrecapacitat marca la data en què entrem en dèficit ecològic amb el planeta. Gastem més recursos dels que la Terra pot regenerar en 365 dies. És com si entréssim en números vermells. Una data mòbil que el 2023 va arribar el 2 d’agost, però que cada any que passa arriba abans.
A la web dels autors de l’estudi, Global Footprint Network, tenen un calculador de la petjada de carboni personal.