L’Azerbaidjan ho qualifica d'»operació antiterrorista», però la informació que arriba des de l’Alt Karabakh parla d’un atac d’envergadura. Les dades que facilita l’exèrcit àzeri contradiuen aquesta suposada operació àzeri limitada a eliminar cèl·lules terroristes.
Bakú assegura haver ocupat 60 posicions armènies a l’Alt Karabakh. Haurien mort almenys 25 persones, dues d’elles civils, i la capital de l’enclavament, Stepanakert, està sent atacada amb artilleria i aviació. Aquesta operació militar va molt més enllà d’una campanya antiterrorista. Poca gent dubta que l’objectiu de Bakú és reconquerir tot el territori de l’Alt Karabakh.
Un litigi que perviu en el temps
Es tracta de l’últim enfrontament d’una llarga sèrie entre Armènia i Azerbaidjan pel control d’aquest enclavament.
A finals del segle passat, Nagorno Karabakh era una província autònoma de la República Socialista Soviètica de l’Azerbaidjan, habitada, però, per una majoria de població d’origen armeni.
Amb la caiguda de l’URSS esclata el conflicte entre Armènia i l’Azerbaidjan, i el 1994 els armenis del Karabakh, amb el suport d’Erevan, no només prenen el control de l’Alt Karabakh, sinó que van més lluny i ocupen territori àzeri kilòmetres enllà de les fronteres de l’enclavament.
Una victòria armènia que perviu amb el suport de Rússia fins que, el 2020, amb un nou balanç geopolític a la regió, l’Azerbaidjan desferma una guerra que acaba a l’inrevés que la primera. Bakú recupera el territori perdut a l’anterior guerra i ocupa part de l’Alt Karabakh.
En aquest escenari, les tensions territorials i els incidents puntuals han anat creixent, amb la indiferència i la tolerància amb les tropes àzeris de les tropes d’interposició russes que havien de vetllar per l’estabilitat a la línia de contacte. El tancament del corredor de Lachín, única via de pas entre l’Alt Karabakh i Armènia, per part dels àzeris, ha estat el darrer episodi dels enfrontaments.
L’endimoniada geopolítica del Caucas
Armènia s’ha desmarcat de Rússia i mira cap als Estats Units, fins al punt que aquests dies s’estan fent al país maniobres militars conjuntes. I aquest canvi de rasant armeni, probablement, ha desfermat l’atac àzeri.
Moscou no ajudarà Erevan. Els Estats Units no tindran amb Armènia el comportament que estan tenint a Ucraïna. Els hi va la col·laboració de Turquia (el gran aliat de l’Azerbaidjan). I Europa no es pot tancar una altra aixeta de gas i petroli.
El primer ministre armeni ha demanat solidaritat al món, mentre que a les portes de la seu del govern dotzenes de manifestants l’acusen d’haver propiciat aquest atac. La seva figura al capdavant del govern armeni és cada vegada més fràgil, i quan verbalitza la por que l’Azerbaidjan desfermi una nova neteja ètnica, en referència al genocidi armeni, tot el país sembla també cada vegada més fràgil.