La Generalitat no renovarà les ajudes econòmiques que atorgava a les tres estacions d’esquí privades de Catalunya i destinarà l’import a l’habitatge social.
Tal com va avançar el diari Ara, es tracta d’una partida d’1,2 milions d’euros que formava part de les ajudes que, des del 2020, el govern destinava per compensar les pèrdues ocasionades per la pandèmia.
Ajuts econòmics per millorar o rehabilitar les instal·lacions, produir neu artificial amb canons, incorporar innovacions tecnològiques o reduir l’impacte mediambiental.
De fet, segons fonts de la Conselleria de Territori de la Generalitat, en total, s’han atorgat 4,2 milions d’euros a les estacions d’esquí alpines privades, sumant les diferents línies d’ajut.
D’aquesta xifra, només el 32,80% (1,3 milions d’euros) s’ha assignat a conceptes relacionats amb les infraestructures i la creació de neu artificial. La resta s’ha destinat a novetats tecnològiques o a la reparació de remuntadors i instal·lacions.
Incrementar l’habitatge social
Segons han apuntat fonts de l’executiu, els 1,2 milions d’euros s’han incorporat a una partida de 5,1 milions d’euros que gestionarà l’Institut Català del Sòl i que tindrà com a objectiu incorporar 91 habitatges socials a les comarques de muntanya.
I és que està prevista la compra de dos edificis de 48 habitatges a la Pobla de Segur (Lleida), 11 habitatges a Camprodon (Girona) i la subvenció directa a l’Ajuntament de Sort (Lleida) per comprar un solar on hi ha l’estructura per construir 32 habitatges.
La previsió és que la Direcció General de Muntanya i del Litoral, que gestionava aquest pressupost, signi un conveni amb l’Incasòl per implementar una dinàmica de treball d’acord amb els principis del futur Pla Territorial Sectorial d’Habitatge. Aquest document preveu la necessitat d’arribar a 2.693 habitatges destinats a polítiques socials a les comarques de muntanya l’any 2042.
Stop JJOO i el Sindicat d’Habitatge ho troben insuficient
La plataforma Stop JJOO celebra que el Govern no renovi els ajuts a les estacions d’esquí de Baqueira-Beret, el Port del Compte i Masella i destini aquests recursos a incrementar el parc de pisos socials.
El seu portaveu, Bernat Lavaquiol, considera que és una «victòria dels moviments populars» i de les persones que «han lluitat al Pirineu per fer aquest canvi».
Tot i això, tant des de l’entitat com de diversos sindicats d’habitatge de la zona, creuen que la partida és molt petita. Així ho explica Arnau Corberó, del Sindicat d’Habitatge de Cerdanya:
«Creiem que destinar aquests 1,2 milions, si l’objectiu és construir i rehabilitar, és una quantitat ínfima i, si se segueix promocionant el negoci de l’esquí, que és un dels causants de la gentrificació que vivim a la Cerdanya, és com anar mantenint la font del problema».
Per la seva banda, Lavaquiol ha assegurat que s’estan destinant 63 milions d’euros d’inversió a les pistes d’esquí de titularitat pública, «al mateix moment que hi ha un degoteig constant de gent que ha de marxar de les seves cases perquè no poden afrontar els lloguers».
En aquest sentit, ha dit que tot plegat és conseqüència de l’actual model turístic.