«Els dies de partit fem ple absolut. Es nota molt a la caixa». Ho diu Saïd Miravet, propietari del bar El Manjar de las Brasas, al carrer Lleida, als peus del Montjuïc. El seu establiment s’ha convertit en un dels principals punts de trobada abans dels partits del Barça a l’Estadi Olímpic. De fet, ja tenen una penya barcelonista que s’ha compromès a anar-hi en cada partit que es jugui a casa.
Però l’eufòria entre comerciants i restauradors no es reparteix igual al barri del Poble-sec. Alguns han notat molt l’arribada d’aficionats des que el Barça juga a tocar, però d’altres creuen que encara és aviat per valorar-ho. Tots, això sí, s’ho prenen com una oportunitat.
Josep Manzano, que regenta un bar al mateix carrer Lleida, admet que ha notat un petit increment de clientela, però «res a veure», diu, amb el que passava als voltants del Camp Nou. «Si hi ha moviment sempre va bé perquè algú entra, però al Camp Nou hi anaven 90.000 persones, aquí no s’arriba a les 40.000″, explica.
A més, no tota l’afició accedeix a l’estadi pel mateix camí. La majoria ho fa per l’avinguda Maria Cristina, i no tant pel mig del Poble-sec. I, per això, l’afluència de clients no és massiva. Però, en tot cas, els locals del barri volen aprofitar que a Montjuïc els bars escassegen per atraure gent abans i després del partit.
Des que s’hi ha traslladat el Barça, molts restaurants han modificat l’horari. És el cas de Casa de Tapas Cañota, que abans tancava les tardes del cap de setmana i ara té obert. «Volem que els socis del Barça ens coneguin i que vinguin a menjar abans o després del partit», comenta l’encarregat d’aquest local, Antonio Vázquez. Entre setmana fan el mateix: els dies de partit obren al vespre amb una carta reduïda.
A les Corts, sobretot patiment
Els comerços del voltant del Camp Nou, que durant molts anys han viscut gràcies al Barça, ara veuen perillar els seus negocis. Sense partits, la clientela ha baixat, però es mantenen els lloguers cars que han de pagar molts bars, restaurants i botigues de souvenirs.
Un dels comerços que ho està patint és el Pane e Salame, un bar-cafeteria del carrer de Comandant Benítez, a prop del Camp Nou. Aquí paguen uns 1.500 euros al mes. La responsable de l’establiment, Joana Rubio, assegura que la propietat ja els ha dit que no els rebaixarà el lloguer. Però ella s’ha vist obligada a abaixar preus per atraure més clients; ha reduït personal i té obert durant més hores. Tot per sobreviure el temps que durin les obres de l’estadi.
Al costat del seu bar ja n’hi ha dos que han hagut de tancar perquè no els surten els números: «Aquest està tancat, el d’aquí al costat també. Jo espero aguantar, perquè visc d’això», assegura. Abans, un sol partit del Barça li permetia fer un bon calaix que l’ajudava a pagar el lloguer, però ara els dies de partit s’han esfumat i això ha fet desaparèixer els turistes i bona part de la clientela.
A pocs metres, ja a la travessera de les Corts, hi conviuen bars i botigues de souvenirs. Els responsables i venedors d’alguns d’aquests establiments seuen en tamborets al carrer a fer-la petar mentre no tenen clients per atendre.
A Blaugrana Store, una botiga de souvenirs farcida d’objectes del Barça, la situació és més que crítica.
L’Ali, un treballador de la botiga, explica que, sense turistes, pràcticament no hi ha facturació: «No hi ha gent, no hi ha partits, no hi ha turistes. Ahir vaig guanyar només 10 euros». La resta de basars descriuen la mateixa situació.
El bar Casa Pin acumula fotos i records, tots relacionats amb el Barça, en unes parets que recorden les innombrables jornades futboleres viscudes; uns dies de partits del Barça plens d’ambient en què no s’hi cabia ni dins del bar ni al carrer.
Ara el seu responsable, Ricardo Álvarez, es lamenta que quan juga el Barça ni se n’assabenta: «Ha canviat de la nit al dia. Quan hi havia futbol, hi havia ambient, gent al carrer. Ara juga el Barça i ni te n’assabentes. Però després serà millor, això és com una covid«.
Hi ha dies que ingressen un 70% menys, però després d’haver superat els tancaments per la pandèmia, el responsable és optimista i espera tenir aviat –com a clients nous– els obrers que han de reconstruir l’estadi.
Els veïns demanen més seguretat
Qui també ha notat la baixada de clientela és el restaurant Mà de Morter, davant dels jardins de Bacardí. Aquí ja s’havien acostumat a no fer calaix els dies de partit perquè ja fa temps que tancaven. Les baralles, les amenaces o el trencament de vidres al local els va fer prendre la decisió dràstica:
«Va haver-hi un moment que la policia va desaparèixer i quan trucàvem a la Guàrdia Urbana perquè estaven apallissant algú o trencant els vidres del local, ens deien que no podien venir, que presentéssim una denúncia quan s’acabés l’enrenou. Esperem que es millori en seguretat i esperem tornar a obrir, evidentment. Perquè, si no, és absurd tenir un local al costat del camp si els dies de partit has de tancar.»
És la mateixa preocupació que tenen alguns comerciants i restauradors del Poble-sec. Els fa por que, ara que són a tocar d’on juga el Barça, els dies de Champions es repeteixin els aldarulls de fa uns dies en el partit contra l’Anvers; una preocupació que ja ha posat sobre la taula l’Associació de Veïns del Poble-sec, que demana mesures al Barça.
«Són molt diferents els dies de competició domèstica dels de competició europea, en què venen grups molt grans d’aficionats amb moltes ganes de festa», explica Sergi Gàzquez, president de l’Associació de Veïns del Poble-sec. Per això han demanat al club que en els partits de Champions habiliti una fanzone on l’afició pugui passar-hi el dia, amb activitats lúdiques, per evitar, així, que «passin el dia al centre i vinguin cap a Montjuïc com si fos una manifestació» i es puguin crear aldarulls.
Ja han demanat una reunió amb el Barça, tot i que, asseguren, de moment no han obtingut resposta.
Consideren, això sí, que el trasllat a l’Estadi Olímpic ha dut «moltes coses bones» al barri, perquè ha permès desencallar «reivindicacions històriques que per fi s’han posat en marxa», com la renovació d’escales mecàniques, les adequacions de punts de llum o els nous passos de vianants.
Una situació amb data de caducitat
Al Poble-sec, bars i restaurants esperen aprofitar per fer l’agost els dies de partit; una oportunitat, diuen, per arribar a més gent. A les Corts, en canvi, esperen amb candeletes la fi de les obres i que el Camp Nou torni a ser la gallina dels ous d’or.
El que sembla clar és que tant per als que ara hi guanyen com per als qui hi perden, la situació té data de caducitat, perquè el novembre del 2024 el Barça hauria d’estar jugant un altre cop al Camp Nou.