Toc d’alerta de les escoles bressol davant els efectes perjudicials que han detectat en els infants a causa d’una sobreexposició a les pantalles.
Una enquesta de l’Associació Catalana de Llars d’Infants, feta a més d’un centenar de centres privats adherits a l’entitat, alerta que gairebé un de cada tres ha detectat retards en l’aprenentatge del llenguatge.
Més d’un 40% de les llars enquestades també han fet constar dificultats per menjar i aïllament social, i més d’un 30% han identificat problemes per mantenir vincles relacionals amb el professorat o amb altres infants, dificultats per agafar el son i afectacions en el desenvolupament psicomotor.
Efectes en el desenvolupament cerebral i físic i en la salut emocional
Cada vegada hi ha més evidències dels riscos del sobreús de les pantalles en el desenvolupament dels més petits, amb efectes tant en el desenvolupament cerebral i físic com en la salut emocional.
En concret, s’ha demostrat que poden estar al darrere de dificultats en l’adquisició i expressió del llenguatge, menor capacitat lectora, problemes neuromusculars, més risc de sobrepès i obesitat, alteracions del son, trastorns visuals, menys capacitat de regulació emocional i problemes de conducta, així com simptomatologia depressiva i ansietat en edats més avançades.
Diversos experts catalans han recollit bona part d’aquests estudis en el «Manifest sobre l’ús de les pantalles per promoure un desenvolupament saludable en la primera infància (de 0 a 6 anys)» amb la voluntat de fer una crida a evitar-ne l’ús.
Els tres primers anys de vida, crucials
La mestra i pedagoga Anna Ramis Asens, una de les impulsores del manifest i també de la campanya «De 0 a 3, pantalles res», assenyala que «els tres primers anys de vida són crucials, perquè és quan es forma el cervell de l’infant, i això en determinarà l’evolució i la salut mental».
Josep Lluís Matalí, cap de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Sant Joan de Déu, afegeix que, a més dels efectes negatius propis de les pantalles, cal sumar-hi el fet que «treuen temps per a l’estimulació de l’infant i perquè desenvolupi vincles segurs amb l’entorn».
Preocupació de les escoles bressol
Davant l’alerta dels experts, la Generalitat va presentar fa un any una guia adreçada a famílies, docents i educadors per prevenir un mal ús dels dispositius digitals.
Les escoles bressol, asseguren, ja estan notant els efectes de la sobreexposició a les pantalles. «Hem notat canvis pel que fa a la poca paciència i la immediatesa amb què ho volen tot», exposa Emma Miguel, directora de la llar d’infants Colorins de Sabadell.
També han detectat menys tolerància a la frustració i problemes a l’hora de menjar.
«Ens hem trobat amb nadons que no hi ha manera que mengin fins que hem esbrinat que a casa ho fan amb el mòbil al davant.»
Crida a la conscienciació de les famílies
La recomanació dels experts és unànime: evitar tant com es pugui les pantalles abans dels 6 anys. «No poden ser un cangur digital, ni un premi ni una alternativa d’oci», conclou Matalí.
A la pràctica, però, les famílies reconeixen que no sempre és fàcil de complir. Així ho explica Anna Lluelles, mare d’una nena de l’escola bresol:
«En els moments en què la nena està nerviosa, s’avorreix al cotxe o, simplement, has de fer el sopar i la nena ja no sap a què jugar més a casa, recorres a pantalles.»
La Laura Martínez, una altra mare, té aquesta tècnica:
«Posem una alarma i quan sona, s’acaben els dibuixos.»
I així fan servir les pantalles a casa de la Mònica Arroyo, que té una nena de dos anys i un altre infant de mesos:
«Mentre faig el dinar, la nena veu una estona la pantalla i després anem a dormir. És l’única manera que segui i es quedi relaxada.»
En aquest sentit, Ramis Asens insisteix que «una criatura quieta davant d’una pantalla no vol dir que estigui relaxada, al contrari, és una excitació cerebral«. Això pot explicar, diu, per què després costa fer-los dormir.
Un altre error, argumenta, és recórrer a aplicacions o jocs «per molt que portin l’etiqueta infantil», i que sovint no estan validats per experts. «No hi ha bons productes digitals abans dels 3 anys. No serveixen de res«, conclou. I afegeix:
«El benefici de cada hora que una criatura passa sense pantalles és immens comparat amb el mal que li poden fer.»
Per augmentar la conscienciació, el programa Infància amb Salut, que inclou les visites de salut al llarg de tota la infància, ha incorporat l’abús de pantalles com un indicador de risc en els plans de treball amb les famílies. «Si en fem una detecció precoç, podrem buscar solucions ràpidament», exposa Matalí.
En la mateixa línia, moltes escoles bressol han començat a incloure a les entrevistes amb les famílies preguntes sobre quins usos fan de les pantalles a casa.
Els perills de fer servir les pantalles com a «xumet digital»
Per la seva banda, la psicòloga clínica de la fundació Althaia Dominica Díez adverteix:
«Si les pantalles fan de xumet digital, eliminen la capacitat de l’infant d’autocalmar-se.»
Així ho ha explicat en una entrevista a «Els matins» de TV3:
Buscar alternatives i donar exemple
Els experts consideren que, juntament amb la conscienciació, més polítiques de conciliació familiar i facilitar l’accés gratuït a recursos per a la criança ajudarien a fomentar bones pràctiques.
Miguel també ha notat que més pares i mares pregunten per alternatives per entretenir els infants mentre s’ocupen de les activitats quotidianes, sobretot en els moments en què només hi ha un adult amb la criatura. I posa com a exemple:
«És normal que no el deixis sol mentre t’estàs dutxant, però te’l pots acostar al lavabo, donar-li un puzle o un joc de construccions, posar música, escoltar un conte junts »
Ramis Asens afegeix que «no cal pensar tota l’estona a donar estímuls» i convida a mirar l’entorn. «Fins i tot una criatura pot estar en un racó de la cuina jugant amb culleres de fusta i un tàper buit mentre els pares cuinen», diu.
El mòbil dels adults, apartat
Un altre aspecte clau, coincideixen, és que els adults donin exemple. Per això, recomanen deixar el mòbil a l’entrada i desconnectar. Així ho explica Anna Ramis:
«Tota l’atenció que ens roben les pantalles és atenció que no fem a les criatures. Quan pares i mares no mirem prou els fills, no els donem el que el seu cervell necessita per al desenvolupament.»
I aquesta és l’apreciació que en fa Josep Lluís Matalí:
«Les famílies hi han de ser. El joc i la dedicació són factors de protecció davant problemes del neurodesenvolupament i trastorns alimentaris, i afavoreixen una bona salut mental.»
El més difícil, coincideixen, és vèncer la insistència quan les criatures demanen l’accés a les pantalles, però aviat s’aconsegueixen resultats. Amb quinze dies de privació, asseguren, n’hi ha prou perquè els infants facin un «reset» i reverteixin la dependència dels dispositius.