A Barcelona, les obres que s’estan fent per a la reurbanització de la Rambla continuen traient a la llum restes arqueològiques de gran valor, que permeten documentar amb exactitud com era la ciutat entre els segles XIII i XVIII.
En les últimes setmanes els arqueòlegs continuen treballant al jaciment de la part baixa de la Rambla, una zona que ocupa unes 3,5 hectàrees on se superposen vestigis de diverses èpoques, els més antics del segle XIII.
Arran de les obres actuals s’han localitzat, datat i documentat les restes del convent de Sant Francesc, també s’han catalogat restes del semibaluard de Drassanes i s’han localitzat nombroses restes al voltant de l’edifici de les Drassanes.

Les restes que es troben s’estan documentant exhaustivament per saber amb més detall com era la ciutat durant aquell període, quan segons ha explicat l’arqueòleg Carles Carbonell, director de l’excavació, es va urbanitzar la Rambla:
«Té un valor molt important perquè ens està explicant un moment molt concret de la Rambla de Barcelona. Era una ciutat molt dinàmica en el sentit que és el moment de la creació d’aquesta gran obra pública que va ser la Rambla, el desmuntatge de l’antiga muralla del segle XIII-XIV i la creació d’aquest gran espai públic. És veritat que al final estava tancat, no donava al mar, estava tancat per un recinte militar.»
El final de la Rambla quedava tancat al mar per la muralla medieval i hi havia, per una banda, el convent de Sant Francesc i, per l’altra, les Drassanes Reials, i després de la guerra de Successió del 1714 s’hi va construir un semibaluard de defensa.
Ara mateix les tasques se centren en la parcel·la on s’han trobat restes del mur de tancament del convent de Sant Francesc, de la muralla del segle XIV i del semibaluard i les casernes de les Drassanes, de finals del XVIII.
Però també s’ha pogut documentar fins ara restes de la muralla medieval del segle XIV, el col·lector original de la primera reforma de la Rambla de finals del XVIII i diversos habitatges medievals, així com l’antic mur de façana de les Naus de la Generalitat de les Drassanes Reials del segle XVII.
També s’han documentat fins ara al jaciment nombroses restes d’habitatges d’època medieval, que ocupaven la cara interna de la muralla medieval. Entre aquestes restes s’ha documentat una font ornamental del segle XV.
Creació de la Rambla entre els segles XIII i XVIII
El que era una riera fora de les muralles de la ciutat es va incorporar al teixit urbà a partir de la construcció de les segones muralles medievals, que van incloure la Rambla i el Raval, que van començar a aixecar-se l’any 1377. L’any 1440 la riera es va desviar cap al nord perquè les avingudes d’aigua passessin per fora de les noves muralles i la Rambla va començar a convertir-se en carrer.
Durant els segles següents, l’espai es va convertir en un centre consolidat de la vida urbana de Barcelona, una via llarga i àmplia utilitzada com a passeig i també per a festivals, mercats i esports.
A partir del 1700 es van començar a fer cases al voltant del mercat de Sant Josep i al segle XVIII la Rambla ja era un punt neuràlgic i de trobada, sobretot les nits d’estiu.
Aquesta primera transformació de la Rambla s’està localitzant, datant i documentant amb les restes que s’han trobat arran de les obres actuals.

El convent, el semibaluard i les Drassanes
El convent franciscà era un dels més grans de la ciutat i va estar en funcionament entre el segle XIII i el XIX. Situat a tocar de la muralla de mar, ara s’ha descobert la zona dels jardins o espais de conreu que ocupaven la part baixa de la Rambla.
Aquí s’hi ha trobat una sínia de pedra que abastia d’aigua subterrània el convent i que més tard es va incorporar a l’interior del semibaluard de Drassanes, quan aquest es va construir a finals del segle XVIII.
Els treballs han deixat a la vista part d’aquest semibaluard de Drassanes, una construcció defensiva de la muralla moderna que es va construir a finals del segle XVIII i va ser enderrocat el 1854. Es tracta de restes de l’estructura de grans dimensions que envoltava i protegia l’edifici de les Drassanes pel sector de la Rambla, mentre que el Baluard del Rei les protegia per la banda de l’actual avinguda del Paral·lel.
També han quedat al descobert per les obres espais que formaven part de les Casernes de Drassanes, que es van construir adossades a les Drassanes Reials a finals del segle XVIII. S’han documentat l’entrada, el pati i diferents estances de les casernes.
Prèviament, des que van començar les obres l’octubre passat, s’havia trobat el mur de tancament d’una de les Naus de la Generalitat de les Drassanes Reials, que data del segle XVII, en concret a l’avinguda de les Drassanes.

Estat i preservació de les restes arqueològiques
Totes aquestes troballes «han estat una sorpresa a mitges», diu Carles Carbonell, «perquè hi ha molta documentació de plànols antics», tant de l’exèrcit sobre la construcció del semibaluard com de l’Ajuntament sobre la primera remodelació de la Rambla.
«El que no se sabia era el grau de destrucció que hi trobaríem«, ja que al subsol també hi passen molts serveis moderns, i «el grau de destrucció per obres posteriors és molt elevat», ha dit Carbonell. Malgrat tot, el fet que són restes grans «permet poder excavar i treure conclusions», ha afegit.

Com la majoria de les restes que es troben a la ciutat, es conserven in situ, és a dir, es documenten i es tornen a tapar protegides amb sauló i terra, de manera que qualsevol intervenció posterior en tingui en compte la localització i l’estat.
«Hi ha casos, però, que per motiu d’obres s’han d’eliminar o desmuntar parcialment», explica l’arqueòleg Xavier Maese ,del Servei d’Arqueologia de Barcelona. Això passa en una part molt petita d’aquestes restes, ja que hi van unes pilones de seguretat que s’han d’instal·lar en un lloc exacte, ha dit, i la resta es tapa.
En aquest cas tampoc es deixaran restes a la vista, ja que és una zona de gran moviment de vianants. Els treballs acabaran la primavera de l’any que ve, però no es descarta continuar la recerca, aprofitant les obres que es vagin fent Rambla amunt.
Aquesta àrea té un alt interès històric i arqueològic perquè formava part de la ciutat ja des de la primera ocupació prehistòrica a l’extrem muntanya de la Rambla.