Els focs de Tenerife, originats la nit del 15 d’agost, han cremat prop de 15.000 hectàrees, principalment al nord i sud-est de l’illa. Aquest és, de fet, un dels pitjors incendis dels últims quaranta anys a la zona i –malgrat que la majoria dels evacuats ja han pogut tornar a casa— ha trastocat moltes vides.
L’alegria de tornar a casa després de sis dies
La Bea viu amb la seva família al barri de Las Barreras, al Rosario, situat al nord-est de Tenerife. Va ser una de les primeres veïnes desallotjades quan, a les dotze de la nit, li van trucar a la porta de casa:
«Era a dins de casa i escoltava com els pins espategaven mentre cremaven. Aquella mateixa nit vaig acabar dormint a casa d’una amiga i quan tancava els ulls només veia flames. Vam marxar corrents, ens van evacuar.»
Des de llavors, ha viscut la situació amb molta angoixa. Al llarg d’aquests dies, només ha pogut treure el cap per casa per donar menjar a les cinc gallines comptades que té al pati, suplicant als controls de seguretat de la Guàrdia Civil que hi havia a les carreteres que la deixessin passar:
«El primer dia que vam arribar aquí era desolador. El terra era totalment negre, ple de cendres i de pinassa cremada. Vaig arribar-hi amb llàgrimes i me’n vaig tornar igual.»
Després que els equips d’extinció poguessin estabilitzar part de la seva zona, el govern canari l’ha deixat tornar a casa. Just entrar amb el cotxe, la saluda la veïna que ha arribat fa pocs minuts. «Com has estat aquests dies?», li pregunta. «Una mica angoixada tot i que la ràdio digués que la cosa anava bé», contesta ella. Posa les claus al pany de casa: «No m’ho crec!»
Un cop arriba diu que toca descansar. Ara bé, no les té totes que no hagi de tornar a marxar fins que no apaguin l’incendi.
La Bea ha tornat a casa després de sis dies. Viu al barri Las Barreras, a El Rosario, una zona a on, per sort, ja hi han desactivat l’evacuació. Aquests dies només hi ha tornat puntualment per donar menjar a les gallines del pati de casa https://t.co/mAr10zX1bZ @Catinformacio pic.twitter.com/XQCY8P8xPb
Maria Costa Tarrés (@mcostatarres) August 21, 2023
Deu minuts en un punt de control
Són les quatre de la tarda i fa un sol de justícia. Un punt de control a l’entrada de la zona de Las Rosas, al Rosario, examina exhaustivament qui passa i qui no. L’agent de trànsit de la Guàrdia Civil diu: «Em podria ensenyar el DNI, si us plau, per comprovar-lo?». Si l’adreça coincideix amb una zona permesa tiren milles, però d’altres proven sort i acaben girant cua perquè a prop de casa encara hi ha revifades i no és segur.
Just al mateix moment arriba un camió de Bombers accelerat que ve a buscar menjar i aigua a un magatzem de voluntaris que hi ha just al costat. «Venim de Las Raíces, on hi havia una reactivació», explica un bomber. Automàticament, deixa la conversa a mitges perquè li truquen per telèfon: l’avisen que hi ha un servei urgent en una hípica de la zona i marxen a tota velocitat.
Per aquest punt hi passa una de les vies per arribar al Parc Nacional del Teide. Uns turistes catalans s’aturen al punt de control, i l’agent els explica la situació:
«Som de Sant Joan Despí i anavem cap al Teide, però ja veiem que no es pot passar»
De sobte, el mateix agent s’adona que a l’interior de la muntanya hi ha una revifada. Truca per telèfon a la UME: «Estem veient un focus d’incendi a Las Rosas, a un quilòmetre i mig.» El servei ja està activat.
La Esperanza i una muntanya cremada
Escolástico Gil té 61 anys i és alcalde d’El Rosario, a La Esperanza, des de fa vuit anys. Des de la plaça de l’Ajuntament, agafa el cotxe i tira carretera amunt per arribar fins a la muntanya, visiblement emocionat:
«Vaig néixer aquí, he viscut aquí, conec aquesta muntanya. L’he caminada de dalt a baix i estic molt trist, molt.»
Es troba un control a la carretera i l’agent de la Guàrdia Civil li explica que uns veïns l’han avisat que hi ha curiosos que se salten les zones restringides. Pocs quilòmetres amunt, el paisatge és desolador:
«Tota aquesta pinassa caurà perquè està calcinada. La biodiversitat que existeix aquí, la fauna, la flora, els ruscs de les abelles, els ocells, tot això ha patit molt.»
La Guàrdia Civil encara investiga, sota secret de sumari, indicis de qui pot ser el responsable de l’incendi. El cert és que desastres com aquests sempre aixequen reivindicacions, la majoria de pobles que se senten abandonats:
«Que vulnerables som perquè una persona s’ho pugui carregar tot, és tan senzill com això. Tinc moltes preguntes. La població no té aigua perquè els dos canals que ens subministren aigua estan cremats, estem al límit. No he rebut ni una trucada i l’Estat no ens ha escoltat, tot i que els havíem advertit.»
El pi canari es regenerarà d’aquí vuit mesos, però la resta de vegetació tardarà anys. «Estic convençut que jo ja no ho veuré», diu Gil, trist.
És la zona de La Esperanza de Tenerife on el foc hi ha arrasat. L’alcalde d’El Rosario, Escolástico Gil, hi veu un paisatge desolador amb quilòmetres de pi canari calcinat.@CatalunyaRadio @Catinformacio pic.twitter.com/kjOoefQQ1i
Maria Costa Tarrés (@mcostatarres) August 22, 2023
Quan un club de lluita canari es converteix en un centre d’evacuats
Quan la majoria de pobles començaven a veure la llum al final del túnel, municipis com Santa Úrsula, al nord, afrontaven encara una jornada complicada. Des de l’autopista es feien ben visibles diverses columnes de fum al capdamunt de la muntanya i tot feia pensar que aquella nit els veïns encara no dormirien a casa.
El centre d’evacuats al poble estava situat al Club de Lucha Unión Tijarafe-Guanche. Es va fundar l’any 1943 i per circumstàncies de l’incendi s’ha convertit en refugi. L’edifici és rectangular, amb grades, i té una pista circular amb sorra. S’hi fa de tot, menys lluitar. «Passo les hores jugant a pilota amb uns amics que acabo de conèixer», diu en Román, que té deu anys, descalç al mig de la sorra. Els adults, que són conscients de la situació, ja volen tornar cap a casa:
«Dormo al cotxe amb el meu marit però no és gaire còmode. El meu fill l’envio amb la meva mare perquè no vull que dormi com nosaltres. Tinc els gossos allotjats també al pavelló d’aquí al costat i prefereixo estar-hi a prop per si en algun moment hem de córrer.»
D’altres, que també se’n moren de ganes, es distreuen repassant les fotografies de les parets de l’edifici, on no cap ni una agulla. Hi ha fotografies penjades de tots els presidents. Des d’Agustín Abreu García fins a Jonhatan Fernández Alfonso, l’actual i el més jove de tots. En Jorge, un dels voluntaris, que curiosament sap parlar català sense ser-ho, explica que a Tenerife hi ha sis clubs de lluita canària, la qual consisteix a tirar el teu oponent a terra.
Pràcticament és fosc i l’alcalde rep la notícia. Amb un megàfon a la mà crida l’atenció a tots els veïns sent conscient que no donarà bones notícies a tothom. Enumera una llarga llista de carrers i zones. Els qui aplaudeixen l’anunci, ja fan via cap a casa, però els que posen cares llargues, hauran d’esperar una nit més.
El Club de Lucha Unión Tijarafe Guanche de Santa Úrsula, al nord, s’ha convertit aquests dies en un centre d’evacuats. Centenars de persones hi passen per menjar i beure i alguns hi dormen. Les parets estan plenes de fotografies històriques dels equips del club. @CatalunyaRadio pic.twitter.com/9Ae8nP2LWw
Maria Costa Tarrés (@mcostatarres) August 22, 2023