Onze dies de foc i de sang. Almenys vint morts. Més de 80.000 hectàrees calcinades, 800 quilòmetres quadrats. Vuit termes municipals com Barcelona. És el balanç provisional de l’incendi més gran de la història de la Unió Europea.
Ho ha confirmat el portaveu de la Comissió Europea, Balazs Ujvari, després que el foc s’hagi estès ràpidament per la regió, impulsat per fonts vents i altes temperatures.
Alexandrúpolis n’és l’epicentre, dins la regió d’Evros, entre la Macedònia grega i la zona de Tràcia que Grècia comparteix amb la part europea de Turquia.
Els mapes de danys facilitats pel servei Copernicus d’emergències de la Unió Europea mostren la gravetat de la catàstrofe:
L’incendi amb més morts d’Europa aquest estiu
Aquestes també són les flames més mortíferes d’Europa aquest estiu. Entre la vintena de víctimes hi ha un grup de 18 suposats migrants, probablement procedents de Turquia, que s’havien amagat en boscos arrasats per l’incendi.
Esperaven una oportunitat d’endinsar-se cap a un espai europeu que enlluerna. El forense grec Pavlos Pavlidis explica les circumstàncies en què han descobert el cost més alt d’aquest incendi:
«Hem trobat 18 cadàvers a una distància de 500 metres els uns dels altres. Aquesta gent, com diu l’autòpsia, eren tots homes. Completament calcinats, inclosos dos nens d’entre 10 i 15 anys».
Un terç del parc nacional de Dadia, calcinat
El foc ha cremat gairebé un terç del parc nacional de Dadia, «una de les àrees protegides més importants de Grècia i també d’Europa», segons la responsable de conservació de la divisió grega del Fons Mundial per a la Naturalesa, Panagiota Maragou.
La Unió Europea ha mobilitzat 12 hidroavions, 60 camions cisterna, 400 bombers voluntaris, unes xifres que gairebé dupliquen els esforços locals.
Bombers sense recursos
Els serveis d’emergència lluiten contra una segona onada d’incendis a la regió d’Atenes, que, sense haver estat letals encara, amenacen la capital.
Un dels bombers, Giorgios Dertilis, explica que combaten el foc amb uns recursos molt limitats:
«No tenim finançament de l’Estat i tenim problemes per trobar suport. Depenem de les iniciatives individuals per trobar diners per al manteniment de vehicles, els neumàtics i la renovació dels camions vells. En tenim del 1986 i s’han de reemplaçar».
Del seu testimoni se n’extreu que, a més del canvi climàtic, temperatures extremes, vents i sequeres…, els focs també s’atien amb crisis econòmiques i austeritats financeres.