El pol sud lunar, la inhòspita i accidentada superfície de la Lluna cobejada per molts, està a punt de ser conquerit. L’Índia pot convertir-se aquest dimecres en el primer país a arribar-hi, superant Rússia en la cursa, després del fracàs de la missió russa Luna-25, que es va estavellar quan intentava allunar en aquesta mateixa àrea la setmana passada.
Si la missió Chandrayaan-3 té èxit, l’Índia també es convertiria en el quart país que duu a terme un allunatge. Els EUA, l’antiga Unió Soviètica i la Xina han allunat a prop de l’equador del satèl·lit.
El coet es va enlairar el 14 de juliol del centre espacial de Sriharikota, al sud de l’Índia. I ara completa l’última volta abans d’iniciar l’allunatge, que farà amb el mòdul Vikram, que vol dir «valent». Segons ha explicat el cap de l’Organització de Recerca Espacial de l’Índia (ISRO), Sreedhara Somanath, la part més crítica és el procés de reduir la velocitat del mòdul quan comença el descens, des d’una altura de 30 quilòmetres de la superfície lunar.
En aquest pas, la velocitat és d’uns 1,68 km per segon, amb la Chandrayaan-3 en posició horitzontal. Així doncs, la maniobra també inclou passar-la a la posició vertical durant el descens.
Fins ara, l’ISRO ha informat que la missió va segons el previst i ha difós imatges de la Lluna:
Chandrayaan-3 Mission:
The mission is on schedule.
Systems are undergoing regular checks.
Smooth sailing is continuing.The Mission Operations Complex (MOX) is buzzed with energy & excitement!
The live telecast of the landing operations at MOX/ISTRAC begins at 17:20 Hrs. IST pic.twitter.com/Ucfg9HAvrY
ISRO (@isro) August 22, 2023
El 2019, l’antecessora Chandrayaan-2 es va estavellar durant l’allunatge.
L’objectiu de la missió és, entre d’altres, trobar aigua gelada als cràters de la Lluna i estudiar si pot ser utilitzada per obtenir aigua, oxigen i combustible per a futures missions a la Lluna i a Mart i, fins i tot, per a un eventual assentament permanent a la Lluna.
Il·lusió entre els indis
La missió ha generat una gran expectació al país. Omple titulars als diaris i canals de notícies, que han incorporat temporitzadors amb el compte enrere de l’operació; i és en les oracions dels indis.
També a les escoles es preveu seguir en directe l’allunatge i el primer ministre, Narendra Modi, el seguirà des de Sud-àfrica, on assisteix a la cimera dels BRICS que s’hi celebra.
La cursa per explorar la Lluna
Amb aquesta missió, el govern indi de Narendra Modi reclama la seva veu, no només com a potència nuclear, econòmica i tecnològica, sinó també en la geopolítica mundial. Vol mostrar-se com un actor clau en l’exploració espacial, sumant-se a una cursa encapçalada pels Estats Units, Rússia i la Xina. Enviar un mòdul autotripulat al pol sud de la Lluna vol dir obrir-se a un món de possibilitats.
Però, més enllà del prestigi i la influència, per a l’Índia, la Lluna també s’ha convertit en un sucós formatge. Si aquest viatge espacial ha tingut un pressupost de 74 milions de dòlars, molt lluny dels 93 mil milions de la missió Artemis nord-americana, el govern indi espera que arribar a la Lluna impulsi també la participació de l’empresa privada i la inversió estrangera en el sector aeroespacial, que vol que es multipliqui per cinc la pròxima dècada.
De fet, les start-ups índies relacionades amb l’espai s’han més que duplicat en els últims 3 anys. Però les ambicions índies no s’acaben aquí: en l’horitzó ja preparen una missió conjunta d’exploració lunar amb el Japó, el 2026. Una nova cursa on tampoc li faltaran competidors.