Aquest dilluns s’asseuran al banc dels acusats 28 persones per les agressions durant la manifestació del 9 d’Octubre, la Diada del País Valencià, del 2017. La majoria dels acusats estan vinculats a grups d’ultradreta i s’enfronten a penes d’entre tres i onze anys de presó. A la vista es podria formalitzar un acord entre les parts, que evitaria el judici.
Els fets van passar al centre de la ciutat, durant la tradicional manifestació del 9 d’Octubre, convocada per la Comissió 9 d’Octubre, una plataforma en defensa de la llibertat i de la llengua formada per entitats culturals, sindicats i partits polítics. Grups vinculats a la ultradreta van agredir periodistes i manifestants, que s’havien concentrat sota el lema «Sí al valencià». Tot plegat, una setmana després del referèndum de l’1 d’Octubre.
Alguns dels investigats van accedir a la tarda a la plaça de Sant Agustí de València, tradicional lloc d’inici d’aquesta marxa reivindicativa en favor del valencià, aparentment organitzats, corejant càntics i crits i, en alguns casos, fent la salutació feixista, segons es reflecteix a la interlocutòria de processament.
Entre ells, també hi figura un locutor de televisió i de ràdio que els dies previs va publicar diferents missatges a les xarxes socials on feia una crida per impedir la manifestació convocada per diversos partits polítics, sindicats i associacions.
«El seu propòsit no era altre que el de fustigar i enfrontar-se als que anessin a la manifestació convocada per la Comissió 9 d’Octubre, i dificultar i impedir, fins i tot mitjançant l’ocupació de violència, la celebració d’aquesta manifestació», tot això «per la seva radical discrepància ideològica amb els convocants de la manifestació i la seva hostilitat al que representen», tal com relata l’instructor a la interlocutòria.
Qui són els agressors?
Els 28 acusats, 15 dels quals membres de grups d’ultradreta, com Ultras Yomus (grup ultra del València Club de Futbol) i Curva Nord, s’enfronten a penes d’entre tres i onze d’anys de presó per delictes d’amenaces, coaccions, desordres públics i lesions amb agreujant de discriminació ideològica.
Onze d’ells tenen antecedents penals i condemnes per lesions o atemptat.
Lesions com les que va patir Andreu Ginés, que en una entrevista a TV3, al febrer, explicava: «Sé que em van agredir dues vegades i una d’elles em van trencar el llavi.» Ginés creu que els agressors d’ultradreta els estaven «esperant, perquè als seus ulls era una manifestació catalanista i independentista».
La Fiscalia, a banda de les penes de presó, reclama multes i el pagament d’indemnitzacions d’entre 100 i 3.200 euros per a les víctimes.
Un acord entre parts?
El judici comença amb una vista prèvia que s’ha convocat davant d’un possible acord entre les parts.
Si aquest pacte no es formalitza, és possible que s’hagin de programar noves dates per a les diferents sessions del judici, que podria ser llarg, tenint en compte que hi ha 28 acusats que s’enfronten a penes de presó importants.