Centenars de persones s’han concentrat de nou davant la seu nacional del PSOE a Madrid aquest dimecres per protestar contra l’amnistia que Pedro Sánchez negocia amb l’independentisme.
Després de les càrregues i aldarulls dels últims dies, unes 1.500 persones, segons la Delegació del Govern, s’han citat a Ferraz en unes manifestacions convocades a través de les xarxes socials i secundades per Vox.
Fins a dotze furgons de la Policia Nacional i nombroses tanques s’han encarregat de perimetrar la cantonada d’aquest carrer amb Marqués d’Urquijo, una zona que s’ha blindat, com ja va passar aquest dimarts, amb un gran operatiu per impedir que els manifestants hi accedeixin.
En les darreres hores, diverses veus del PP, inclosa la del seu líder, Alberto Núñez Feijóo, han fet una crida a la calma. Per ara, s’ha desinflat la concentració i s’ha viscut un ambient tranquil.
Expulsen dues persones encaputxades
A primera hora de la tarda, alguns participants han intentat marcar diferències amb la concentració d’aquest dimarts i, fins i tot, han expulsat manifestants que anaven amb la cara coberta i que duien la bandera franquista, al crit de «la violència no ens representa».
D’altres, han utilitzat un megàfon per a fer un discurs improvisat demanant calma als presents per «no donar arguments perquè la policia carregui«.
Més enllà dels «Espanya no es ven» o els «Puigdemont a la presó», també s’han sentit visques a favor de la Policia i la Guàrdia Civil.
Protesta a Brussel·les
Un grup d’unes 20 persones, mobilitzades per Vox, s’han concentrat davant de l’hotel Sofitel de Brussel·les, on s’allotja el número tres del PSO, Santos Cerdán, per a negociar directament amb Junts la llei de l’amnistia.
Al crit de «Sánchez, colpista», els concentrats, entre els quals hi havia els eurodiputats de Vox Hermann Tertsch i Margarita de la Pisa, s’han manifestat amb una pancarta on s’hi podia llegir el lema «Sánchez protegeix els corruptes i els terroristes, la unitat no es vota».
La policia preveu més detencions
La Delegació del Govern a Madrid ha confirmat que la Policia Nacional preveu dur a terme més detencions en els pròxims dies en relació amb els disturbis originats en les protestes contra la llei d’amnistia.
La policia ha explicat que està investigant quin rol juga «l’amalgama de grups d’ultradreta» que hi ha darrere dels aldarulls que van cobrant més intensitat cada dia que passa.
Es tracta de simpatitzants d’Espanya 2000, Bastión Frontal, Hogar Social o Ultrasur, grups amb activitat en l’actualitat i d’altres que es creien extints, i que es concentren cada tarda a Ferraz i violenten les protestes. «Són grups on es barregen missatges a favor de la unitat d’Espanya amb clams contra la immigració», apunten fonts policials.
Carta de Sánchez als militants
Justament aquest dimecres, el secretari general del partit, Pedro Sánchez, ha enviat una carta a la militància afirmant que els assistents a les concentracions no accepten els resultats electorals del 23J.
Sánchez s’ha adreçat a les bases del partit per mostrar-los el seu suport «davant els episodis d‘intolerable assetjament i violència que els ultres estan perpetrant» contra les seves seus.
El també president del govern espanyol en funcions creu que es tracta de fets «inacceptables» provocats per la «frustració d’una dreta que convoca i una dreta que mira cap a una altra banda, quan no justifica», assenyala el text remès a la militància.
🌹 Carta de @sanchezcastejon a la militancia socialista:
Hechos como los que estamos viviendo nos reafirman, con más fuerza si cabe, en la necesidad de sacar adelante un gobierno de coalición progresista. Un gobierno que siga actuando desde la razón y la defensa de los pic.twitter.com/6wH3kZyO8u
PSOE (@PSOE) November 8, 2023
En aquesta línia, Sánchez sosté que el 23 de juliol els espanyols van rebutjar un govern de PP i Vox i van dir sí a un Executiu presidit pel PSOE. «Un mandat qüestionat pels que es neguen a acceptar els resultats electorals quan no són del seu gust», subratlla.
A més, Sánchez afirma que no es tracta d’un fet aïllat i que s’han vist recentment a altres democràcies, a països com «Estats Units, Brasil o més recentment Argentina», apunta.
De fet, considera que són episodis lamentables d’una dreta tradicional «que acaba devorada pels sectors més ultres», com a parer seu està passant a Espanya.