Luis Alfredo Garavito Cubillos, un dels pitjors assassins en sèrie i violador de nens de la història, ha mort aquest dijous als 66 anys en un hospital de Valledupar, al nord de Colòmbia, a conseqüència d’un càncer en un ull i una leucèmia.

També conegut com «el monstre de Gènova«, Garavito va ser condemnat per abusar sexualment, torturar i matar prop de 200 nens, nenes i adolescents d’entre 7 i 16 anys.

La Bèstia –un altre dels seus àlies– va ser capturat l’abril de 1999 i condemnat un any després a 1.853 anys de presó per actes sexuals violents, accés carnal violent, homicidi, incendi culpós i segrest simple. Tot i això, la condemna real que se li va aplicar va ser de 40 anys de reclusió, la pena màxima que permetia llavors la llei colombiana.

L’any 2021, la justícia li va negar la llibertat condicional que havia demanat argumentant bona conducta dins de la presó. El criminal, nascut l’any 1957 a la població colombiana de Gènova, complia la pena en una zona aïllada de la resta de reclusos a la presó de màxima seguretat de La Tramacúa, a la capital del departament caribeny del Cesar.

Assassí confés

Tots els casos, pels quals Garavito va acceptar la culpabilitat, van passar a la dècada dels 90, en almenys 11 dels 32 departaments de Colòmbia, a més d’alguns casos a l’Equador.

Les seves víctimes acostumaven a ser nens i nenes d’origen humil que freqüentaven fundacions benèfiques. Per arribar fins a ells, es disfressava d’indigent, de monjo o de persona amb discapacitat i es guanyava la seva confiança, oferint-los caramels, menjar o fent-los promeses diverses. Llavors, se’ls enduia cap a zones poc concorregudes, on abusava sexualment d’ells, els torturava i, finalment, els assassinava.

Durant els anys que va estar empresonat, va concedir diverses entrevistes a mitjans colombians i internacionals, on va reconèixer els fets, a més de donar detalls d’algunes de les localitzacions on havia amagat els cadàvers de les seves víctimes. 

En els últims anys, Garavito assegurava que s’havia penedit dels seus actes i que havia abraçat la fe cristiana. Tot i això, justificava els seus actes pels maltractaments i abusos sexuals que hauria rebut quan era nen.

Malgrat totes les excuses, però, la possibilitat que en algun moment pogués sortir de la presó despertava sentiments de rebuig frontal a tot el país, que va quedar profundament commocionat pels seus crims.

 



Source link

Publicaciones Similares

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *