La commemoració del dia per eliminar la violència cap a les dones té l’origen a l’altra banda de l’Atlàntic, a la República Dominicana, en temps del dictador Leónidas Trujillo.
L’assassinat de les germanes Patria, Minerva i María Teresa Mirabal el 25 de novembre de 1960 i la violència contra les dones durant el règim de Trujillo estan magistralment relatats a «La fiesta del chivo», de Mario Vargas Llosa.
Les tres germanes representaven tot allò que el dictador Trujillo no suportava: dones empoderades, que pertanyien a la societat benestant, i revolucionàries. Minerva, a més, havia desairat el dictador en una festa. El llavors president va ordenar matar-les, simulant un accident de cotxe.
Les germanes Mirabal van ser assassinades en un crim d’estat perquè van gosar desafiar Trujillo i les rígides normes del règim. Un règim dictatorial basat en la por i la corrupció, però també en la violència sexual i el masclisme.
En memòria de les germanes Mirabal, l’Assemblea General de les Nacions Unides declara el 25 de novembre de 1999 el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Ho va fer 40 anys després del seu assassinat, 40 anys de petits passos.
El Tribunal Penal per a l’antiga Iugoslàvia és el primer, en la dècada dels 90, de perseguir la violació com a arma de guerra. 50.000 dones violades, potser moltes més. A Nuremberg es va passar de puntetes sobre aquest tema.
Però la violència masclista té lloc, sobretot, a casa. 45.000 dones i nenes moren cada any a tot el món a mans de les seves parelles o familiars. Això vol dir 5 dones assassinades cada hora per algú de la seva família. 736 milions de dones, una de cada tres, han estat víctimes de violència almenys un cop a la vida. Només un exemple: a Egipte, es perden cada any 500.000 jornades de feina a causa de la violència conjugal.
