El govern francès ha convocat per a divendres vinent una reunió ministerial per analitzar l’abast de la plaga de xinxes que estaria afectant el transport públic, els cinemes i també alguns habitatges de París i d’altres grans ciutats del país, com Marsella, on s’ha tancat un institut per fumigar-lo després que se n’hagin detectat alguns exemplars.
Una plaga que el ministre de Transports francès nega, assegurant que no n’han trobat en les inspeccions fetes fins ara al metro i als trens d’alta velocitat, però que la seva homòloga de Salut considera «un calvari» per als afectats a qui se’ls ha colat a casa aquest paràsit, tan molest i difícil d’erradicar.
Segons el portaveu del govern francès, Olivier Véran, a la reunió de la setmana vinent hi haurà «decisions i orientacions» amb un «enfocament global» per fer front a una plaga que arriba a pocs mesos de la celebració dels Jocs Olímpics de París del 2024 i que afecta tant la sanitat com l’economia, els transports i el turisme.
Qui sí que n’ha trobat, de xinxes, aquest divendres, és la corresponsal de TV3 a París, Isabel Galí, a Juvisy-sur-Orge, una localitat de la regió de l’Illa de França:
Voilà la xinxa francesa, una #punaise, que hem trobat a Juvizy sur Orge. Avui la veureu de mes a prop als informatius i telenotícies de @CatalunyaRadio i @tv3cat pic.twitter.com/VpckMWMexd
Isabel Galí i Izard (@isagali) October 6, 2023
Un 60% més de casos
Fins i tot les empreses franceses d’extermini de plagues han demanat «no caure en l’alarmisme», tot i que reconeixen que, entre el març i el setembre d’aquest any, se’ls ha disparat un 60% el nombre de clients que els demanen serveis contra les xinxes.
Stépane Bras, portaveu de CS3D, l’associació que engloba 1.200 empreses del sector a França, reconeix que hi ha un problema, però no tan greu per justificar «l’onada de psicosi» que s’ha generat al país:
«En alguns mitjans de l’altra banda de l’Atlàntic parlen d’una «invasió de xinxes». Ni de bon tros. No n’hi ha cada cop més per tot arreu. Hi ha un problema, en som conscients, però també té solució.»
Com són i com detectar-les?
Les xinxes, també anomenades «xinxes de llit o matalàs», són uns paràsits molt petits, d’entre 2 i 5 mil·límetres, d‘un color marronós, com d’òxid, que habiten en climes càlids i temperats i són molt difícils de detectar.
S’amaguen en tota mena de racons, però sobretot en roba de carrer o de llit, matalassos, sofàs, coixins, catifes, maletes o en el pèl dels animals. També en interruptors, entre el paper dels llibres o en llocs tan petits com les costures de la roba.
Surten sobretot de nit per alimentar-se amb la sang de les persones o animals als quals piquen.
Quan entren en un habitatge són molt difícils d’erradicar, perquè s’escolen per tot arreu.
A part de les picades que un pugui tenir, o de si les veu sortir i córrer per terra o entre els mobles, també es poden detectar amb taques de color òxid als llençols o la roba –de xinxes aixafades– o punts negres o groguencs minúsculs –restes dels seus excrements o dels ous i les larves–.
No són perilloses, però sí molt molestes
Les seves picades no són perilloses, i en molts casos poden ser fins i tot innòcues, cosa que n’afavoreix la proliferació, perquè no t’adones que n’hi ha a casa fins que ja s’han escampat molt.
Quan sí que deixen marca, produeixen vermellor a la pell i picor a la zona afectada, unes urticàries que poden anar a més en el cas de reaccions al·lèrgiques.
Quan entren a les cases són una de les plagues més difícils i cares d’eliminar. Tant és així que sovint arriben a afectar psicològicament qui les pateix, per culpa de l’insomni, l’estrès o l’ansietat que genera tenir-ne.
A més, cal recórrer a empreses especialitzades, i eliminar-les pot costar uns 600 euros de mitjana per llar.
Mesures bàsiques de prevenció
A diferència del que molts creuen, les xinxes no són un símptoma de falta d’higiene a la llar.
Arriben a casa com a polissons, amagades entre la roba, i s’escampen encara que ho tinguis tot net, si no les detectes a temps.
Per evitar que entrin a casa, els experts recomanen revisar les habitacions d’hotels o apartaments on un s’allotja quan surt de viatge, per si poden tenir-hi xinxes, i l’equipatge abans de marxar, fins i tot les costures al voltant de la cremallera.
En tornar a casa, cal rentar tota la roba a la temperatura més alta possible, ventilar bé l’habitatge i deixar-hi entrar molta llum.
També es recomana vigilar especialment la roba de segona mà o els objectes que es reaprofiten o es recullen del carrer, que podrien tenir xinxes fàcilment.
El programa Tot es Mou de TV3 també n’han parlat aquest divendres. El biòleg i divulgador Pere Renom ha explicat com detectar aquest insecte abans que entri a casa i, si ja ho ha fet, com desfer-se’n.
Són la plaga més comuna a l’hivern
Segons ANECPLA, l’Associació Espanyola d’Empreses d’Higiene Ambiental, són una de les plagues més comunes tot l’any i la més freqüent a l’hivern, juntament amb els tèrmits i les rates.
Fa un any, l’entitat ja va alertar que cada cop hi ha més xinxes a Europa, sobretot per l’augment progressiu del turisme –als anys 90, en disparar-se pels vols de baix cost i fa dos anys, en reactivar-se després de la pandèmia–, i l’augment de temperatures generalitzat per la crisi climàtica.
«Aquesta espècie, que estava erradicada a Europa després de la Segona Guerra Mundial, va tornar a emergir amb força als anys 90 i no ha parat de créixer des de llavors. Els experts calculen que la població de xinxes de tot el món s’incrementa un 500% cada any.»
L’entitat, que agrupa les empreses especialitzades en control de plagues alerta, a més, de l’arribada a Espanya d’una nova espècie de xinxa tropical (Cimex hemipterus), que en picar podria ser transmissora d’algunes malalties.
Fa quatre anys, una plaga de xinxes a l’Alt Empordà va obligar a fumigar els municipis de Bàscara i Borrassà
Per què han tornat si estaven gairebé erradicades?
Les xinxes són una plaga molt lligada al turisme i a l’augment de la mobilitat entre persones, per exemple, si aconsegueixen anar com a polissons al transport públic amagades en la roba o maletes dels usuaris, com seria el cas de França.
L’augment del turisme, sobretot després de la pandèmia, les altes temperatures vinculades a la crisi climàtica i l’abús d’insecticides són les altres raons que expliquen la proliferació d’aquesta plaga.
Les xinxes s’han tornat immunes a molts dels productes químics que es venen per erradicar-les, i és per això a França s’ha recomanat prioritzar mètodes alternatius per exterminar-les, com la calor seca o la congelació.
L’alt cost per erradicar-les també n’afavoreix la proliferació, i per això a França ja s’està demanant que s’incloguin en les assegurances de la llar o que s’habilitin ajudes públiques per fumigar els habitatges.
Les xinxes han infestat una de cada 10 llars franceses en els últims cinc anys, segons un estudi fet públic al juliol per l’agència de salut publica francesa Anses.
Els gossos ensinistrats, els millors detectors de xinxes
Entre les mesures que el govern francès ha anunciat per revisar si hi ha xinxes al transport públic hi ha l’ús de gossos ensinistrats. L’Associació Espanyola d’Empreses de Sanitat Ambiental explica que són el millor detector que hi ha, capaços de trobar aquest paràsit en una habitació en pocs minuts i deixant-la pràcticament intacta:
«Els gossos són capaços d’inspeccionar una habitació d’hotel amb molt menys temps que un tècnic qualificat, en uns 3 o 6 minuts, i amb un percentatge d’èxit per sobre del 95%. A més, després de cada inspecció, els gossos deixen l’habitació pràcticament intacta, cosa que optimitza el temps del client i poden operar en llocs on és inviable la inspecció tècnica, com alguns trasters o espais similars.»